Cercador
SANT VICENÇ D’ESTAMARIU. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Ferran Llorens publicava una fotografia d’Estamariu en la que en primer terme apareix l’església de Sant Vicenç, al costat de la qual hi ha el cementiri.
Llegíem que en la visita pastoral de 1575, queda reflectida la disposició interna del temple. S'esmenten el baptisteri, els altars que hi ha a banda i banda de l'altar major; el de Santa Maria, Santa Cecília, el de Sant Pere i el de Sant Esteve, s’esmenta l'existència del campanar. En la visita de 1758, es diu que és la parròquia vella, que només té culte per Tot Sants, i que havia estat substituïda per l'església del Roser anys enrere.
L'església de Sant Vicens, es va conservar acceptablement fins cap el 1950, moment en que va caure la coberta i van començar a créixer les bardisses. La construcció d'un cementiri nou, allunyat del poble, va accelerar la seva decadència, de tal manera que va assolir l’ estat ruïnós que es pot contemplar en aquesta fotografia en blanc i negre.
Des de principis del segle XXI, la fundació privada Sant Vicenç d'Estamariu ha treballat per recuperar arquitectònicament el monument. Entre les intervencions més importants es troba la recuperació de la coberta. Durant l'any 2003, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va intervenir en una campanya per consolidar les restes pictòriques d'època romànica que es conserven al temple, comparables a les obres del cercle de Taüll per la seva qualitat. L'any 2007, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Fundació Privada Sant Vicenç d'Estamariu, van col•laborar econòmicament en la recuperació d'aquestes pintures.
En la fotografia de CRPU Mascançà, de l’any 2012, es pot amb més detall l’exterior totalment refet.
Pel que fa al topònim, etimològicament cal refusar la proposada per Montoliu (BDC, x, 28), que suposava que l'element final de Estamariu provenia del llatí rivu, ‘riu’. Les formes més antigues del mot són Stamariz (Acte Cons. Seu d'U., a. 819), Stamaritz (Acta de dotació de l'església de Santa Maria de Ripoll, a. 888) i Stamarid (doc. a. 1242, ap. Pujol Docs. 19). Totes aquestes formes ens inclinen a suposar que Estamariu, ve del llatí ĭpsu tamarīce, ‘el tamariu (nom de planta)’, i sembla improcedent, per tant, relacionar la terminació d'aquest nom amb el sufix basc -ice de què parla Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 5.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Llegíem que en la visita pastoral de 1575, queda reflectida la disposició interna del temple. S'esmenten el baptisteri, els altars que hi ha a banda i banda de l'altar major; el de Santa Maria, Santa Cecília, el de Sant Pere i el de Sant Esteve, s’esmenta l'existència del campanar. En la visita de 1758, es diu que és la parròquia vella, que només té culte per Tot Sants, i que havia estat substituïda per l'església del Roser anys enrere.
L'església de Sant Vicens, es va conservar acceptablement fins cap el 1950, moment en que va caure la coberta i van començar a créixer les bardisses. La construcció d'un cementiri nou, allunyat del poble, va accelerar la seva decadència, de tal manera que va assolir l’ estat ruïnós que es pot contemplar en aquesta fotografia en blanc i negre.
Des de principis del segle XXI, la fundació privada Sant Vicenç d'Estamariu ha treballat per recuperar arquitectònicament el monument. Entre les intervencions més importants es troba la recuperació de la coberta. Durant l'any 2003, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va intervenir en una campanya per consolidar les restes pictòriques d'època romànica que es conserven al temple, comparables a les obres del cercle de Taüll per la seva qualitat. L'any 2007, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la Fundació Privada Sant Vicenç d'Estamariu, van col•laborar econòmicament en la recuperació d'aquestes pintures.
En la fotografia de CRPU Mascançà, de l’any 2012, es pot amb més detall l’exterior totalment refet.
Pel que fa al topònim, etimològicament cal refusar la proposada per Montoliu (BDC, x, 28), que suposava que l'element final de Estamariu provenia del llatí rivu, ‘riu’. Les formes més antigues del mot són Stamariz (Acte Cons. Seu d'U., a. 819), Stamaritz (Acta de dotació de l'església de Santa Maria de Ripoll, a. 888) i Stamarid (doc. a. 1242, ap. Pujol Docs. 19). Totes aquestes formes ens inclinen a suposar que Estamariu, ve del llatí ĭpsu tamarīce, ‘el tamariu (nom de planta)’, i sembla improcedent, per tant, relacionar la terminació d'aquest nom amb el sufix basc -ice de què parla Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 5.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.