Sant Venanci, vi ranci

M´ agradaria explicar-vos una de les històries més fantàstiques que m´han fet arribar mai.
És el relat d´una vida, d´una vida força especial...la vida de Sant Venanci, un dels personatges més importants de la nostra història .
Venanci va néixer al si d´una família molt humil, molt pobre...Era el sisè del que van ser tretze germans. Els seus pares van tenir que sacrificar al seu bessó per poder mantenir a Venanci ja que des de molt petit començava a ser un nen molt aclaparador.
Mai no va anar a escola i no perquè els seus pares no feren l´esforç de pagar-li sinó perquè mai no va arribar a passar de la porta del pati. Venanci es passava els dies sencers al carrer, la infància sencera al carrer. Però va ser allà, al carrer , on més va aprendre de la vida. Venanci tenia un amic amb qui ho compartia tot. Era un noi igual o més pobre que ell i que l´acompanyava tot el dia pels carrers de la seva ciutat. El seu nom era Vicentet i els dos es passaven els dies i les nits al carrer, jugant, caçant gats, robant als mercats...Van créixer junts i es va anar formant una amistat tan gran que en Vicentet i en Venanci era una parella gairebé tan coneguda com Ortega i Gasset, o més! Van anar creixent i van aparèixer els primers amors. S´ha de reconèixer que Vicentet era més alt, més guapot...en Venanci sempre va ser una mica desfavorit.
I així va ser que en Vicentet s´emportava totes les noies de la ciutat i en Venanci s´havia de conformar amb mirar. Però va ser el dia en que en Vicentet va caure profundament malalt d´amor d´una noia anomenada Maria la qual creia seria l´amor de la seva vida. Venanci sabent això i cremat per l´enveja va fer tots els esforços per lligar-se a la Maria i ho va aconseguir ( hi ha gent que encara se'n fa creus! )
Vicentet que era noble com la Duquessa de Alba va acceptar el seu fracàs i es va alegrar per l´ èxit, el primer i únic èxit, del seu amic Venanci. Així que van decidir anar-se´n de copes com havien fet des dels dotze anys. Van passar per totes les tasques i tuguris de la ciutat , van beure de tots els licors , van fumar de totes les herbes...i quan ja anaven força contents van veure a un cec amb el seu llàtzer que venien de Tormes.
El cec els va oferir unes butlletes del sorteig que s´havia de fer al dia següent a la seva ciutat. Venanci i Vicentet van comprar cinc o sis butlletes i se les va guardar en Venanci.
L´ endemà la ressaca era bonica! Però Venanci es va sorprendre al veure la llista de números premiats al sorteig. Eren els seus! El primer que va pensar era que en Vicentet no s´havia d´enterar i que havia de sortir volant de la ciutat amb la Maria i mirar de ser feliç lluny d´allà, perquè ric ja ho era. Tampoc s´havia d´enterar la seva família amb la que no parlava des de feia uns set anys per un malentès amb uns diners que no ve al cas.
I així va ser. Venanci va sortir a la nit de la seva ciutat amb tres sacs plens de monedes d´or i deixant a la seva família i a en Vicentet en la seva condició natural: la pobresa.
Venanci va instal·lar-se amb la Maria a una gran ciutat on tot funcionava força ràpid i la gent sempre estava ocupada amb transaccions, canvis, compres...Venanci era ric però s´avorria moltísim ja que Maria no era una dona gaire parladora. Van pensar en tenir fills perquè Venanci creia que res feia més feliç una família que tenir fills. Però Venanci era estèril. Així que va decidir muntar un restaurant especialitzat en carns i amb la característica de ser ràpid per adaptar-se a les presses dels habitants d´aquella ciutat.
Aquell negoci li va anar molt bé i es va estendre per tot el país formant una de les cadenes de restaurants més importants del món. A més, ajudava als joves a inserir-se al món del treball !!!
I va ser un diumenge quan va succeir el miracle. Venanci anava per primera vegada en la seva vida a missa i va ser convidat pel sacerdot a veure la sang de Déu. Venanci va fer un gran glop ja que estava assedegat, va somriure i va caure mort, allà al ben mig de l´esglèsia. L´esglèsia va portar el cas al Vaticà on un equip dels més coneguts teòlegs van decidir ,estudiant molt bé la biografia de Venanci, concedir-li la condició de sant. Seria Sant Venanci i el seu dia seria l´1 d´abril de cada any.

A la ciutat encara es parla d´aquell cas: la majoria està d´acord amb l´esglèsia i veneren la imatge de Sant Venanci i prenen una copa de vi a la seva salut el dia 1 d´abril, d´altres diuen que va ser un càstig de Déu pel que diuen va fer amb un amic seu que volia prendre-li la dona i la seva fortuna... Jo crec simplement que el vi que es va prendre Sant Venanci estava ranci.