ESTAVA SUMIDA EN LA POR

ESTAVA SUMIDA EN LA POR

Estava sumida en la por, li tremolaven les mans...
Ja n' hi ha prou de mirades perdudes i de tardes al sofà.
El malparit d' en Joan ja no tornarà fins d' aquí tres anys i un dia
però el mal que ha fet mai marxarà.
Ja n' hi ha prou de estomacar la flor i arrencar-li els pètals per que t' estimi.
Els nens a l' escola per aprendre a oblidar i ella no sap que farà.
La veïna els mira amb la compassió de la ignorància.
Abans no era així, abans ens estimàvem...
Resta en el dubte i la sorpresa de qui es troba perdut.
El doctor la entén. Li ha donat més drogues.
La família també. Li han donat l' esquena.
Abans no era així, abans en parlàvem...
Si pogués tornar enrera quantes coses faria diferent...
Els nens ja han tornat i per berenar entrepà de tristor amb somriures forçats.
Ells es pregunten que on està el pare i la mare els diu que treballa fora.
Ells ja saben que hi havia problemes i també tenen por.
Abans no era així, abans ens estimaven...
Un dia van veure la mare sagnar...on està el pare ?
A l' escola els amics diuen maldats i les mares els miren amb els ulls de la ignorància.
Per demà vull una descripció del pare de 50 línies...paper en blanc.
En Joan fuma negre que li porta sa mare.
Les parets d ‘ aquesta gàbia m' estan ofegant.
Abans no era així, abans l' estimava...
Fa un bon dia al carrer de la por, potser sortirem al pati...
Encara recorda els anys feliços i pensa que amb sort els podrà recuperar.
Encara no se'n adona que ell els va trencar.
Pensa en els nens i si es faran grans i que si algun dia el podran perdonar.
Aquí em tornaré boig, diu el boig. Aquí em faré bo.
Ja no tornaré a arrencar els pètals de la meva flor.