Modus vivendi

Un relat de: PepFlores

El vent fa moure les fulles de la tardor de la mateixa manera que les dones i els homes ens movem en un constant amunt i avall moguts per les nostres ocupacions i preocupacions.
La pluja neteja els nostres carrers i ambients com quan a l' arribar a casa, al vespre, prens una dutxa i el cos et descansa.
El sol escalfa els migdies d' hivern oferint-nos moments de plaer i vida, com la sopa calenta.
Aquell llibre em té enganxat .
Aquella cançó se m' ha ficat al cap.
Aquella mirada teva és millor que la sopa calenta.
M' ha caigut una llàgrima al veure tants morts a la premsa i llegir tantes paraules mortes dels polítics.
Avui el "Bon Dia" a la feina ha sonat ple de vida i optimisme. Avui serà un bon dia.
Aquesta nit aniré de copes amb els amics i xerrarem de bajanades, ens riurem de tot. La següent ronda la pago jo!
Aniré a jugar a pilota amb el meu cosinet i m' explicarà que un nen de la seva classe li va pegar el dijous al pati i la senyo no li va fer res. També m' explicarà que té tres núvies però que cap li fa cas...i que té una bici nova...
Seure amb la meva mare i escoltaré tot el que em vulgui explicar i apagarem la tele per a escoltar-nos. Li diré que diumenge faré una paella per tothom. Dissabte hauré d' anar al mercat, sense presses aquesta vegada, intentant somriure amablement cada vegada que demani alguna cosa. Aniré caminant.
Convidarem als avis i no marxaré quan comencin a explicar històries del poble plenes de personatges desconeguts però entranyables.
Trucaré als vells companys de la universitat i si els ve de gust quedarem un dia per fer una calçotada, conèixer els seus fills i recordar altres èpoques, quan ells eren els fills.
Sortirem a passejar , agafats de la mà, pels carrers nous del poble i criticarem les noves rotondes...mira que és lleig aquell bloc de pisos i segur que costa una barbaritat...Saludarem plegats a la primavera que ens vol portar la seva bonança i les picors de nas de cada any.
La setmana que ve anirem a la platja , ens abrigarem i seurem a l' espigó i et llegiré fragments d' aquell llibre de poemes que tant t' agrada...i mirant al mar abraçats besaré els teus llavis fins que la tarda se' n vagi.
Crec que va sent hora de recuperar totes aquestes petites grans coses per tal de fer més gran aquesta petita vida meva.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer