Cercador
SANT SALVADOR DE PREDANIES A PRATS I SANSOR. LA CERDANYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Feliu Añaños i Masllovet i la seva esposa, membres emèrits del coneixercatalunya.blogspot.com, per vinculacions familiars tenen ocasió de visitar la Cerdanya amb relativa freqüència; aprofitant-nos d’aquesta feliç circumstància, els demanàvem que ens fessin la crònica d’algunes de les seves sortides, i comencem avui amb Prats i Sansor, i l’ermita romànica de Sant Salvador de Predanies.
L’origen del topònim Prats, té en la doctrina un absolut consens, " lloc on hom deixa créixer l'herba per a pastura del bestiar" o bé a una "extensió de terra abundantment regada de manera directa per una font".
El poble de Prats (1 124 metres d’altitud ), és situat al peu del vessant nord de la plataforma terciària d'Urús (turons de Torrelles i de Castellar.
Consta de dos nuclis, el Barri i Capdevila. El Barri és situat a l'oest , vora el camí de Bellver a Alp. Capdevila és el nucli més antic; estigué emmurallat i sembla que constitueix la força o castell que esmenten els documents medievals, que vigilava el pas pel coll de Saig, per on passa el camí de Bellver. El 1233 hi hagué una concòrdia entre Nunó Sanç, comte de Rosselló, i Roger Bernat, comte de Foix, per la qual es determinà que la força de Prats (“forcia de Pratis”) restés per al primer, bé que aquest no podia millorar-la.
Al bell mig de la plana, al Pla de la Ribera i prop del Tossal de Baltarga, hi ha Sansor ( 1.068 metres d’altitud).
No és tant pacifica l’opinió científica en relació al topònim Sansor, d’origen però, clarament iber. L'any 843, un document l'anomena Zencurrio. Trobem en la llengua basca – l’única de la península que manté estrets lligams amb la llengua dels ibers - el mot zintzurr ( gorja, congost, pas estret entre cingleres) que deu haver donat Zencurrio, Zençurrio, Zencurr i Zancorr - on cal interpretar la c com a c trencada. Això concordaria amb la seva situació prop de l'estret de Isovol. Més endavant trobem Sanczor (segle XIII), Campsor (1294-1308), Censor (1359), Sensor (segle XVI) i Sansor (segle XVII). També es troba escrit Sampsor ( diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll)i Samsor (Pau Vila, La Cerdanya). El filòleg Joan Coromines defensa clarament la forma Sansor, avui l'oficial en el nomenclàtor de Catalunya. Justifica que Sampsor resulta de l'emmudiment de les erres finals a la darreria de l'edat mitjana i que s'ha arribat fins i tot a identificar el topònim amb l'antropònim bíblic Sampsó. Segons Coromines "la falsedat d'aquesta ortografia es veu per la data tardana d'aquest nexe -mps- en la documentació, per la constància de la -o o -rr final i , almenys en els documents més antics, de la ç interna; avui encara es pronuncia sunsó amb -ns en els cinc pobles veïns, i solament he anotat la pronúncia sumsó en localitats més allunyades".
Amb l’ajut d’uns cavalls – que els farien de sherpa – assolien finalment la contemplació del santuari de Sant Salvador de Predanies, no gaire lluny del coll de Saig.
El lloc està document des del segle XII, l’església té una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb absis semicircular llis. La part del frontispici, coronat amb un petit campanaret d'espadanya, va ser refeta durant el segle XVIII.
Expliquen les cròniques que en el decurs de l'any 1298 va patir l'atac de la gent d'armes del comte de Foix que també van cometre atemptats contra d'altres esglésies cerdanes.
El topònim, Predanies, sembla que es refereix al predi que hi tenia un tal Aniaes o Ananies. Sant Salvador depenia del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.
Ja ens delim del bon temps , que ens permetrà seguir la petjada dels nostres bons amics per les terres estimades de la Cerdanya.
L’origen del topònim Prats, té en la doctrina un absolut consens, " lloc on hom deixa créixer l'herba per a pastura del bestiar" o bé a una "extensió de terra abundantment regada de manera directa per una font".
El poble de Prats (1 124 metres d’altitud ), és situat al peu del vessant nord de la plataforma terciària d'Urús (turons de Torrelles i de Castellar.
Consta de dos nuclis, el Barri i Capdevila. El Barri és situat a l'oest , vora el camí de Bellver a Alp. Capdevila és el nucli més antic; estigué emmurallat i sembla que constitueix la força o castell que esmenten els documents medievals, que vigilava el pas pel coll de Saig, per on passa el camí de Bellver. El 1233 hi hagué una concòrdia entre Nunó Sanç, comte de Rosselló, i Roger Bernat, comte de Foix, per la qual es determinà que la força de Prats (“forcia de Pratis”) restés per al primer, bé que aquest no podia millorar-la.
Al bell mig de la plana, al Pla de la Ribera i prop del Tossal de Baltarga, hi ha Sansor ( 1.068 metres d’altitud).
No és tant pacifica l’opinió científica en relació al topònim Sansor, d’origen però, clarament iber. L'any 843, un document l'anomena Zencurrio. Trobem en la llengua basca – l’única de la península que manté estrets lligams amb la llengua dels ibers - el mot zintzurr ( gorja, congost, pas estret entre cingleres) que deu haver donat Zencurrio, Zençurrio, Zencurr i Zancorr - on cal interpretar la c com a c trencada. Això concordaria amb la seva situació prop de l'estret de Isovol. Més endavant trobem Sanczor (segle XIII), Campsor (1294-1308), Censor (1359), Sensor (segle XVI) i Sansor (segle XVII). També es troba escrit Sampsor ( diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll)i Samsor (Pau Vila, La Cerdanya). El filòleg Joan Coromines defensa clarament la forma Sansor, avui l'oficial en el nomenclàtor de Catalunya. Justifica que Sampsor resulta de l'emmudiment de les erres finals a la darreria de l'edat mitjana i que s'ha arribat fins i tot a identificar el topònim amb l'antropònim bíblic Sampsó. Segons Coromines "la falsedat d'aquesta ortografia es veu per la data tardana d'aquest nexe -mps- en la documentació, per la constància de la -o o -rr final i , almenys en els documents més antics, de la ç interna; avui encara es pronuncia sunsó amb -ns en els cinc pobles veïns, i solament he anotat la pronúncia sumsó en localitats més allunyades".
Amb l’ajut d’uns cavalls – que els farien de sherpa – assolien finalment la contemplació del santuari de Sant Salvador de Predanies, no gaire lluny del coll de Saig.
El lloc està document des del segle XII, l’església té una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb absis semicircular llis. La part del frontispici, coronat amb un petit campanaret d'espadanya, va ser refeta durant el segle XVIII.
Expliquen les cròniques que en el decurs de l'any 1298 va patir l'atac de la gent d'armes del comte de Foix que també van cometre atemptats contra d'altres esglésies cerdanes.
El topònim, Predanies, sembla que es refereix al predi que hi tenia un tal Aniaes o Ananies. Sant Salvador depenia del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.
Ja ens delim del bon temps , que ens permetrà seguir la petjada dels nostres bons amics per les terres estimades de la Cerdanya.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.