Cercador
SANT PERE DE VALLMANYA, PINÓS. EL SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésAturàvem el vehicle a l’ombra de la torre de Sant Pere de Vallmanya, pujàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, fins la petita plaça de l’església, i recollíem imatges de la façana, del campanar, i del petit fossar , que possiblement acull les despulles dels que lliuren aquí l’ànima al senyor des de l’any 951 , en que el terme apareix en un precepte que el rei Lluis d’Ultramar adreça al Monestir de Santa Cecilia de Montserrat , confirmant una anterior donació del castell i les esglésies de ‘Valemaria’.
De l’aparell romànic en que es basti el temple primitiu en queda poca cosa, com em deia Mossèn Evarist Gómez Ruiz, fa un anys a Vinaixa on exercia com a Rector – actualment és arxiprest del Baix Camp - L’arxiprestat és una demarcació territorial que aplega diverses parròquies «per tal d’afavorir la cura pastoral a través d’una acció comuna» ; es conserva el romànic bàsicament en aquelles parròquies que al llarg dels segles no han tingut un creixement econòmic significatiu. És evident que a Vallmanya en algun moment del passat l’activitat econòmica va permetre fer no una sinó nombroses modificacions i reformes de l’església parroquial dedicada a Sant Pere.
La realitat d’avui dissortadament és molt altra; el terme té una baixíssima taxa de població, i això pensem que condiciona clarament tots els aspectes de la vida diària, des de l’abastiment de les llars que s’ha de fer en poblacions allunyades, fins a la manca i/o escassetat de serveis públics bàsics, ensenyament, sanitat, cultura, lleure,..... La Catalunya posterior a 1.978, ara legalment democràtica, va seguir, i segueix les politiques econòmiques del que m’agrada qualificar com ‘primer feixisme’, això explica en gran mesura l’èxit d’aquesta ‘democràciola’ que ha superat alhora el llistó del 20% d’aturats, i la necessitat d’importar fins l’aire – contaminat - que respirem. Aquesta ‘VALLIS MAGNA’, i les que trobarem més amunt i més avall, podrien tornar a emplenar-se de vida a poc que els capitostos barcelonins, deixessin de posar pals a les rodes, i practiquessin el que prediquen ‘ posar-se al servei del país’.
No hem tingut ocasió de coincidir a ningú, i més enllà de la barcelonina percepció de ‘ poblet de pessebre’, quan ens acomiadem de Sant Pere de Vallmanya, tinc tota la sensació de sortir d’un cementiri, endreçat, polit, bucòlic, ... però cementiri al cap i a la fi.
De l’aparell romànic en que es basti el temple primitiu en queda poca cosa, com em deia Mossèn Evarist Gómez Ruiz, fa un anys a Vinaixa on exercia com a Rector – actualment és arxiprest del Baix Camp - L’arxiprestat és una demarcació territorial que aplega diverses parròquies «per tal d’afavorir la cura pastoral a través d’una acció comuna» ; es conserva el romànic bàsicament en aquelles parròquies que al llarg dels segles no han tingut un creixement econòmic significatiu. És evident que a Vallmanya en algun moment del passat l’activitat econòmica va permetre fer no una sinó nombroses modificacions i reformes de l’església parroquial dedicada a Sant Pere.
La realitat d’avui dissortadament és molt altra; el terme té una baixíssima taxa de població, i això pensem que condiciona clarament tots els aspectes de la vida diària, des de l’abastiment de les llars que s’ha de fer en poblacions allunyades, fins a la manca i/o escassetat de serveis públics bàsics, ensenyament, sanitat, cultura, lleure,..... La Catalunya posterior a 1.978, ara legalment democràtica, va seguir, i segueix les politiques econòmiques del que m’agrada qualificar com ‘primer feixisme’, això explica en gran mesura l’èxit d’aquesta ‘democràciola’ que ha superat alhora el llistó del 20% d’aturats, i la necessitat d’importar fins l’aire – contaminat - que respirem. Aquesta ‘VALLIS MAGNA’, i les que trobarem més amunt i més avall, podrien tornar a emplenar-se de vida a poc que els capitostos barcelonins, deixessin de posar pals a les rodes, i practiquessin el que prediquen ‘ posar-se al servei del país’.
No hem tingut ocasió de coincidir a ningú, i més enllà de la barcelonina percepció de ‘ poblet de pessebre’, quan ens acomiadem de Sant Pere de Vallmanya, tinc tota la sensació de sortir d’un cementiri, endreçat, polit, bucòlic, ... però cementiri al cap i a la fi.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.