Cercador
SANT PERE DE RIU. TORDERA & PINEDA DE MAR. ALT MARESME
Un relat de: Antonio Mora VergésVeníem la Carmen Toledo Cañadas, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés , d'Hortsavinyà, on havíem visitat la majestuosa església parroquial de Sant Llop, situada en un bell indret, en el que l’edifici destaca sense cap estridència. El temple de façana barroca, té al costat un petit cementiri. Fins a mitjans del segle XIX era cap d'un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya.
Ens aturàvem a la petita plaça que s’aixeca davant l’antiga rectoria de Sant Pere de Riu, ara Casa de Colònies, i ens meravellàvem davant del comunidor recuperat gràcies a la magnifica tasca dels mantenidors d’aquesta esglesiola.
Teníem ocasió de visitar la casa que ens semblava acollidora i extremadament neta i polida, com també l’església de nau única i absis semicircular, amb l’afegitó d’un campanar de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets.
Envoltada en la part baixa pel cementiri, la part antiga millor conservada és l'absis, on encara són ben visibles les lesenes i arcuacions de tipus llombard. Aquesta ornamentació és també visible al mur de migdia, on hi havia l'antic portal, que conserva encara dos finestrals romànics.
Aquesta – aleshores - església parroquial de Sant Pere , va ser objecte al tombant del segle XVIII com tantes altres esglésies romàniques, situades en zones on es vivia un cert èxit econòmic , i en paral•lel un creixement demogràfic – derivat en gran mesura del comerç amb Amèrica - d’obres d’ ampliació ; aquestes obren van quasi eliminar tots els vestigis romànics.
Eclesiàsticament Sant Pere de Riu, ha estat sempre vinculada a la parròquia de Pineda de Mar , població des de la que s'hi accedeix amb facilitat; malgrat ser un lloc molt apreciat pels pinetencs, el fet de trobar-se dins del terme de Tordera, ha comportat un cert abandó del rodal, del que se’n ha ressentit també l’església i els seus equipaments.
De Mèxic es diu que està molt lluny de Déu, i massa prop dels EE.UU, contràriament a Sant Pere de Riu es sent alhora la proximitat de Déu, i la llunyania de les Administracions públiques.
Per intermediació del seu primer Vicari, aixequem a l’Altíssim la nostra habitual pregaria ; Senyor, allibera el teu poble !!!!!
Ens aturàvem a la petita plaça que s’aixeca davant l’antiga rectoria de Sant Pere de Riu, ara Casa de Colònies, i ens meravellàvem davant del comunidor recuperat gràcies a la magnifica tasca dels mantenidors d’aquesta esglesiola.
Teníem ocasió de visitar la casa que ens semblava acollidora i extremadament neta i polida, com també l’església de nau única i absis semicircular, amb l’afegitó d’un campanar de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets.
Envoltada en la part baixa pel cementiri, la part antiga millor conservada és l'absis, on encara són ben visibles les lesenes i arcuacions de tipus llombard. Aquesta ornamentació és també visible al mur de migdia, on hi havia l'antic portal, que conserva encara dos finestrals romànics.
Aquesta – aleshores - església parroquial de Sant Pere , va ser objecte al tombant del segle XVIII com tantes altres esglésies romàniques, situades en zones on es vivia un cert èxit econòmic , i en paral•lel un creixement demogràfic – derivat en gran mesura del comerç amb Amèrica - d’obres d’ ampliació ; aquestes obren van quasi eliminar tots els vestigis romànics.
Eclesiàsticament Sant Pere de Riu, ha estat sempre vinculada a la parròquia de Pineda de Mar , població des de la que s'hi accedeix amb facilitat; malgrat ser un lloc molt apreciat pels pinetencs, el fet de trobar-se dins del terme de Tordera, ha comportat un cert abandó del rodal, del que se’n ha ressentit també l’església i els seus equipaments.
De Mèxic es diu que està molt lluny de Déu, i massa prop dels EE.UU, contràriament a Sant Pere de Riu es sent alhora la proximitat de Déu, i la llunyania de les Administracions públiques.
Per intermediació del seu primer Vicari, aixequem a l’Altíssim la nostra habitual pregaria ; Senyor, allibera el teu poble !!!!!
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.