Cercador
SANT PERE DE LLOBERA. SOLSONÈS
Un relat de: Antonio Mora Vergés- Compartir:
La imatge suggereix més un edifici de caire militar que religiós; originàriament romànica fou consagrada el 29 d’octubre de l’any 1037, després d’haver estat dotada per Bonfill de Sanç, senyor de Llobera, i la seva muller, germana del bisbe d’Urgell sant Eribau.
La parròquia depenia de la canònica de Solsona. El rector de Sant Pere de Llobera, tenia la consideració de vicari d'aquella canònica. Es conserven diversos capbreus des del segle XIV.
Els senyors del castell de Llobera, (que posteriorment fou de la jurisdicció alta i baixa del comtat de Cardona, fins a la batllia de Solsona), esdevingueren una nissaga de molt prestigi a Solsona (ciutat on s'establiren al segle XIV), i on l'hospital i un carrer portaren després el seu nom.
Hom creu que el conjunt no és anterior al segle XII, fins i tot pot situar-se dins el segle XIII. Sant Pere de Llobera ha sofert múltiples renovacions i ampliacions posteriors, de manera que el que avui es conserva a la vista de l’edifici original és mínim.
Té un robust campanar de torre, quadrat. Romanen dos elements escultòrics aprofitats per tancar l’absis: una finestra i un sòcol.
La sensació d’absoluta solitud arriba a ser colpidora, quan únicament el clic del disparador de la màquina de retratar trenca un silenci quasi físic
La parròquia depenia de la canònica de Solsona. El rector de Sant Pere de Llobera, tenia la consideració de vicari d'aquella canònica. Es conserven diversos capbreus des del segle XIV.
Els senyors del castell de Llobera, (que posteriorment fou de la jurisdicció alta i baixa del comtat de Cardona, fins a la batllia de Solsona), esdevingueren una nissaga de molt prestigi a Solsona (ciutat on s'establiren al segle XIV), i on l'hospital i un carrer portaren després el seu nom.
Hom creu que el conjunt no és anterior al segle XII, fins i tot pot situar-se dins el segle XIII. Sant Pere de Llobera ha sofert múltiples renovacions i ampliacions posteriors, de manera que el que avui es conserva a la vista de l’edifici original és mínim.
Té un robust campanar de torre, quadrat. Romanen dos elements escultòrics aprofitats per tancar l’absis: una finestra i un sòcol.
La sensació d’absoluta solitud arriba a ser colpidora, quan únicament el clic del disparador de la màquina de retratar trenca un silenci quasi físic
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.