SANT NICOLAU D’ANDANÍ. ALFARRÀS. EL SEGRIÀ.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,  en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

En aquesta ocasió m’enviava una imatge de la façana de l’església de Sant
Nicolau d’Andaní , al teme d’Alfarràs, que el 1990 va deixar de pertànyer a la
comarca de la  Noguera i va quedar adscrit
a la comarca  del Segrià

La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, n’ escriu , a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2407601ak.xml

L’antic poble d’Andaní és a 1 km del nucli vell d’Alfarràs; de fet,
constitueix avui dia un raval del cap de municipi, ja que les noves
construccions d’ambdós nuclis es toquen. En origen, Andaní fou una almúnia
andalusina [Almunia en àrab és un nom compost de l’article prefixat al
(invarlable en gènere i número) i del nom femení sigular munia, que diccionaris
com el Dozy tradueixen com “jardí vast" i el Vocabulista medieval
"hortus" (hort/a)], la qual fou conquerida pel comte Ermengol VI
d’Urgell en el mateix moment que conquistà Alfarràs i Almenar, és a dir, el
1147. En aquest mateix any els seus habitants, conjuntament amb els d’Alfarràs,
reberen del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, una carta de poblament.

 

Com en el cas del veí nucli d’Alfarràs, és molt probable que l’església
parroquial de Sant Nicolau fos construïda a mitjan segle XII, un cop afermada
la conquesta feudal. Les exigües referències documentals d’aquest temple
indiquen que pertanyia al monestir de Sant Pere d’Àger, tot i que es desconeix
la data i l’artífex de la cessió. En aquest sentit, l’església d’Andaní figura
en el Llibre de Sinodals de Sant Pere d’Àger, editat el 1648, on consten totes
les esglésies que formaven part del seu arxiprestat; així mateix, també figura
en el llibre de visites que els anys 1783-84 va dur a terme l’arxiprest Marià
Escudero a totes les esglésies parroquials i annexes de l’esmentat arxiprestat.

 

L’actual església parroquial d’Andaní correspon a una fàbrica d’època moderna,
sense que resti cap vestigi de l’anterior edifici romànic.

 

 En la descripció feta per Pascual
Madoz Ibáñez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) l'any 1845 del poble d'Andaní
hi trobem una de les descripcions més antigues de l'església: “de planta
rectangular, la nau té 80 pams de llarg, 40 d'amplada i 50 d'alçada. Les dues
campanes del temples estan col·locades sobre el frontispici perquè no disposa
de campanar.” A l'interior, hi havia cinc petites capelles, i segons les fonts
escrites, a mitjans del segle  XIX
residia a la capella major un preciós retaule amb una talla dedicada a Sant
Nicolau. Altres referències més modernes ens situen en les accions de
conservació del temple en les quals queda reflectida la convivència entre el
senyor i la població local. Un bon exemple n'és l'any 1843, quan la volta de
l'edifici s'esfondrà completament, i fou reparada amb les aportacions
econòmiques de Joaquim Desvalls i Sarriera (Barcelona, 1803 - Palma, 1883),
vuitè marquès de Llupià i cinquè d'Alfarràs,, l'Ajuntament i alguns veïns
piadosos.

Quan al topònim  Alfarràs, hom
defensa un origen àrab,   potser de al-ḥarrás
‘guardià’ (Dozy Suppl. i, 270).

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat
“ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6907 Relats

1200 Comentaris

5407941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com