SANT MIQUEL DE FONTANET. TORÀ. CATALUNYA

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, per les terres de la Catalunya interior, a les que amorosament anomeno ‘ del Forat Negre’ ; continuava amb la meva dèria de recollir imatges i fer una petita crònica de la visita, en aquest cas de la que fou església parroquial de Sant Miquel de Fontanet.

Fontanet actualment és un Poble del municipi de Torà (fins el 1968, del de Llanera de Solsonès), l’església estàs dalt d’un turó, a la vora de la riera de Llanera, aproximadament a 2 quilometres del Cap del municipi.

Actualment l’església parroquial de Sant Miquel, és sufragània de la de Sant Gil de Torà; costa de creure que al segle XIX , de Sant Miquel de Fontanet , en depenien les de Figuerola, Puigredon, i la quadra de Jovans.




Tant per la seva ubicació, dalt d’un turó, com per la seva estructura, Sant Miquel de Fontanet, és una bellíssima església del segle XI , romànica d’una sola nau de planta rectangular, amb volta de canó i un absis decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions cegues i lesenes.




El parament és de carreus que segueixen filada, treballats a cops de maceta. El seu tipus arquitectònic respon a les formes llombardes de finals del segle XI i principis del XII.

El mur de ponent és coronat per un campanar no romànic de cadireta de doble finestral, d’un estil peculiar , que és força comú però , en aquesta contrada.




L'accés actual es troba a l'oest – la porta original tapiada és encara visible al mur de migdia - i ve donat per una entrada amb arc rebaixat i porta de fusta de doble batent. Davant d'aquesta façana hi ha un petit pati amb bancs de pedra que s’aixopluguen sota una coberta de doble vessant, que originàriament podria haver estat un comunidor.




Al nord-est, arrecerat darrera de l’absis, sota l’empara de l’Arcàngel Sant Miquel , veiem un petit cementiri.

Em costa baixar d’aquest turó oblidat del món; aquí dalt la pau esdevé una sensació quasi física.