SANT MARTÍ DE RINER. EL SOLSONÈS. CATALUNYA

Aturava el vehicle una corba abans d’arribar a Sant Martí de Riner; aquest despropòsit que arrosseguem des del primer feixisme, d’avançar-nos en dues hores al sol, em permetria quasi a les 12 del migdia fer una fotografia del conjunt d’edificis.




Teníem, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, la sort de trobar l’església oberta, i persones feinejant per preparar la celebració de la festivitat de Sant Sebastià , el segon diumenge de març , en que es reuneixen en aquest indret un bon nombre de veïns i fidels , i desprès de la missa, hi ha el tradicional repartiment de pa beneït als assistents.

Les cròniques expliquen que fou construïda damunt de la primitiva església de Riner, de la que se’n tenen notícies documentals des del segle XII, quan l’any 1192, Ponç de Cervera la cedí a l’església de Cardona.




És un edifici de de planta rectangular i coberta a dues vessants, de nau única, i l’interior està arrebossat, i llueixen damunt de l’altar unes boniques pintures al fresc.




A la façana principal hi ha la porta que és rectangular amb llinda de pedra, damunt té la data 1793, però posada al inrevés. Algunes llindes, sarcòfags i osseres d’època medieval es troben actualment al Museu Diocesà de Solsona . Al costat dret , damunt l’antic fossar, hi ha el campanar, una torre de base quadrada i coronament octogonal. El parament és de carreus col•locat en filades. Adossat a l’església, hi ha la rectoria, una petita masia del segle XVIII.




Costa en aquests dies imaginar-nos la necessitat d’ampliar l’església de Riner, parroquial aleshores, i actualment - si més no de facto - sufragània la de Freixenet. El brutal despoblament de la Catalunya interior, no s’explica únicament per la – mala - voluntat del feixisme, i el procés d’industrialització – bàsicament tèxtil – que es va viure a Catalunya entre les darreries del segle XIX i les del segle XX.

Foren senyors del terme del castell de Riner els primers membres del llinatge dels Cervera, senyors també de Castellfollit de Riubregós, que ben aviat esdevingueren vescomtes de Bas; a la meitat del segle XI, efectivament, eren els principals senyors de Riner, de Su a Hortoneda, Dalmau i la seva muller Elisava, pares d’Hug de Cervera (o Hug Dalmau), que el 1103 donà al monestir de Solsona l’església de Sant Martí de Riner. Fill seu fou Ponç Hug, i un fill d’aquest, Ponç (II) de Cervera, pledejà amb el veguer que tenia a Riner el 1142 i cedí, el 1145, la masia de la Rovira de Freixinet als templers.

Els dominis dels Cervera al Solsonès foren anomenats en un moment donat comtat de Riner, al segle XIII però els Cervera és desprengueren de Riner, a favor de l’Església de Solsona, continuant els Riner com a Castlans d’aquest castell. Abans d’acabar la centúria el castell de Riner era senyorejat pels Cardona, primer el vescomte, més tard el comte, i finalment el duc d’aquesta nissaga , tingueren l’alta i la baixa jurisdicció de Riner fins l’extinció dels senyorius.

Ah!, deixem testimoni del nostre agraïment per les fineses que la Maria i la resta de persones que feinejaven, varen tenir amb nosaltres.