Cercador
SANT JULIA I EL CASTELL. SANTA OLIVA. BAIX PENEDÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem el Joan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, al Baix Penedès, al terme municipal de Santa Oliva.
En relació al topònim – com quasi sempre- hi ha opcions molt oposades :
Vincular-lo amb el fruit en drupa de l’olivera, de forma i dimensions diverses, de color negre purpuri quan és madur, comestible després d’ésser adobat, i productor d’un oli molt apreciat.
Relacionar-lo amb l’òliba : Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).
Atenent-nos a la orografia de l’indret fer-lo procedir de l’àrab uliwa ‘ turó, pujol ‘.
A la part més alta del poble hi ha l'antic castell de Santa Oliva, també conegut des del 1610 com del Remei; en aquella data la sala d'armes del castell fou convertida en santuari de la Mare de Déu del Remei, segons consta en una inscripció a la porta principal. Aquesta devoció va ser divulgada pels frares trinitaris de Vilafranca del Penedès.
Després de l'epidèmia de còlera del 1854, la devoció a la Mare de Déu del Remei, que havia estat convertida en patrona de Santa Oliva, augmentà considerablement i s'instaurà la celebració d'una festa votiva anual, el darrer dijous d'agost, que s'ha convertit en la festa major.
El castell , que ha estat restaurat acuradament – segons ens expliquen, ja que està tancat amb pany i forrellat - conserva una torre quadrada al costat de ponent, espitllerada, emmerletada i amb finestres geminades al punt més alt.
Adossada a aquesta torre, l'església de Sant Julià del castell és l'antiga parròquia, documentada des del 1098, va ser profanada pels àrabs a la primeria del segle XII. ; és un edifici romànic d'una nau, que va ser eixamplada al segle XII, i un absis semicircular, sobrealçat com a torre de defensa. Prop del castell hi ha els antics rentadors.
Davant de la major part de façanes, pengen ‘els fils del progrés’. Sembla que som dels pocs mortals al que això fa ‘mal d’ulls’. En qüestions de contaminació que afecten els nostres sentits, vista, oïda, gust, tacte, olfacte , el perill greu és acostumar-s’hi. Intentarem evitar-los tant com sigui possible en la nostra recollida d’imatges, defensem però, alhora que el reflex de la realitat, la total eliminació – per altra part molt econòmica - d’aquesta ‘mostra de civilització’, davant de qualsevol monument.
En relació al topònim – com quasi sempre- hi ha opcions molt oposades :
Vincular-lo amb el fruit en drupa de l’olivera, de forma i dimensions diverses, de color negre purpuri quan és madur, comestible després d’ésser adobat, i productor d’un oli molt apreciat.
Relacionar-lo amb l’òliba : Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).
Atenent-nos a la orografia de l’indret fer-lo procedir de l’àrab uliwa ‘ turó, pujol ‘.
A la part més alta del poble hi ha l'antic castell de Santa Oliva, també conegut des del 1610 com del Remei; en aquella data la sala d'armes del castell fou convertida en santuari de la Mare de Déu del Remei, segons consta en una inscripció a la porta principal. Aquesta devoció va ser divulgada pels frares trinitaris de Vilafranca del Penedès.
Després de l'epidèmia de còlera del 1854, la devoció a la Mare de Déu del Remei, que havia estat convertida en patrona de Santa Oliva, augmentà considerablement i s'instaurà la celebració d'una festa votiva anual, el darrer dijous d'agost, que s'ha convertit en la festa major.
El castell , que ha estat restaurat acuradament – segons ens expliquen, ja que està tancat amb pany i forrellat - conserva una torre quadrada al costat de ponent, espitllerada, emmerletada i amb finestres geminades al punt més alt.
Adossada a aquesta torre, l'església de Sant Julià del castell és l'antiga parròquia, documentada des del 1098, va ser profanada pels àrabs a la primeria del segle XII. ; és un edifici romànic d'una nau, que va ser eixamplada al segle XII, i un absis semicircular, sobrealçat com a torre de defensa. Prop del castell hi ha els antics rentadors.
Davant de la major part de façanes, pengen ‘els fils del progrés’. Sembla que som dels pocs mortals al que això fa ‘mal d’ulls’. En qüestions de contaminació que afecten els nostres sentits, vista, oïda, gust, tacte, olfacte , el perill greu és acostumar-s’hi. Intentarem evitar-los tant com sigui possible en la nostra recollida d’imatges, defensem però, alhora que el reflex de la realitat, la total eliminació – per altra part molt econòmica - d’aquesta ‘mostra de civilització’, davant de qualsevol monument.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.