SANT JORDI, ABANS SANT ANDREU DE CERCS

la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur , ens expliquen l’excursió que els portava fins a l’església romànica dedicada avui a Sant Jordi, dins el terme de Cercs.

Pujant per la carretera de Berga a Guardiola de Berguedà un cop passat el poble de Cercs hi ha una cruïlla molt ben indicada que porta a Sant Jordi de Cercs. Damunt del poble seguint el senyalitzat camí de Sant Jordi s’arriba a aquesta església.




Cercs (nom històric Sercs i també s’anomena el lloc antigament Pont de Rabentí) és una vila i municipi de la comarca del Berguedà. Compren els nuclis de població de Cercs (322 h), Sant Jordi (711 h.), la Rodonella (160), Sant Corneli (117 h.) i Sant Josep (14 h) segons dades 2008.

El nom de la vila procedeix del mot quercus (roure en llatí). (Cerchos) apareix esmentat en l’ACCU com una de les moltes esglésies que formaven part del bisbat a la zona del Berguedà a finals del segle X o principi del XI.

L’any 1149 Pere de Berga donà a Pere Ramon , la seva dona Ermessenda i al seu fill tot l’alou de Cercs (...in Cerchuns) a canvi de rebre anualment la tasca d’espelta i quatre argenços de carn.

S’esmenta en la visita de Galceran Sacosta al deganat de Berga, així com el rèdit anual de set lliures catalanes que pagava com a parròquia a la Seu d’Urgell.

L'església de Sant Andreu de Cercs, encimbellada vers el NW del terme, va canviar a finals del segle XIX d’advocació i va ser dedicada a Sant Jordi.

L'edifici romànic (restaurat recentment) de Sant Jordi de Cercs és, per tant, l'antiga de Sant Andreu, un temple romànic que deu datar de la fi del segle XI o del començament del XII.

Té una nau amb volta de canó i en el segle XIII va ser sobrealçada i tornada a cobrir amb volta de canó apuntada. Per tal d’assegurar el sosteniment d’aquesta volta més feixuga fou necessari reforçar els murs primitius romànics i bastir l’església de bonics arcs torals. També van ser construïdes dues capelles laterals en volta de canó.




L’absis, a llevant, és semicircular cobert amb un quart d'esfera. Es construït amb blocs de pedra regulars i de petites dimensions. A l’absis hi ha dues finestres. Una original finestra en forma de creu en el mur que tanca la nau damunt l’absis. La nau de l’església s’il•lumina mitjançant unes finestres en el mur de migdia.




La porta actual és al mur de migdia i correspon a l’entrada original. És de arc de mig punt fet de grosses dovelles. A ponent hi ha les restes tapiades d’una altre porta i a sobre un ocul segurament obra d’anteriors reformes.




A ponent s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls, construït en època moderna, de formes altes i esveltes.

Durant la restauració d'aquesta església que es féu el 1969 foren trobats un fragment de l'altar original i una curiosa lipsanoteca (reliquiari en forma de capsa o arqueta) en forma de bressol.Està documentada una troballa similar a Sant Martí de la Nou.

El 23 d'abril, es fa un aplec votiu a l'ermita de Sant Jordi, on es reparteixen pans beneïts.

L’ església parroquial (Santa Maria) és al lloc anomenat el Pont de Rabentí, a l'esquerra del riu de Peguera; d’aquesta esglesiola de Sant Jordi de Cercs, que ha donat nom a un nou poble, on s'han traslladat els treballadors que vivien a Sant Salvador de la Vedella.

Fotografia: Rosa Planell Grau.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur & Antonio Mora Vergés.