SANT JOAN DE FÀBREGUES

L’Enric Sànchez-Cid seguint la pista al Salt de Sallent, s’arriba fins aquesta església, envoltada d’una extraordinària vista del Collsacabra i de les Guillaries, que en algun moment com a parròquia havia arribat a tenir 62 masos.




Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit.
Sant Joan de Fàbregues fou el nom al municipi fins el 1955.

Quan a l’origen topònim de forma general quan fa referència a masies i cases de camp, accepta comunament aquesta accepció del diccionari de l’ Institut d’estudis Catalans :

1. FÀBREGA f. ant.
Ferreria; obrador de fabre. Et deferat carbonem ad fabrega de Roirus, doc. a. 1168 (RLR, iii, 289). Costa la clau de la fàbrega, doc. a. 1322 (Bordoy, Hist. Felanitx, i, 269). Ffonch concordat... que lo dit Toni Esteve pren la ffàbrega del dit loch de talavera sots los pactes seguents: que lo dit Toni Esteve sie tengut venir o tremetre totes semmanes dos jorns la semmana per lucear, ffarrar e altres coses necessàries a la ffàbrega, doc. a. 1473 (arx. parr. de Talavera). Tribulació és la fàbrega e lo martel de paciència, Líbre de vicis, etc. (Bibl. Nac. de París) 113.
Fàbrega: a) topon. Nom de diferents masies i cases situades en diverses comarques catalanes.—b) Llin. existent a Gir., Rabós, Mollet, Montagut, St. Bartomeu del G., Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, Barc., Serradell, Abella de la Conca, Alinyà, Cast., etc. Hi ha la variant Fàbregues (escrita també Fàbregas), existent a Osor, Vergés, Berga, Torelló, Barc., Igualada, Arboç, Valls, Espluga de F., Mas de Barberans, Puigpelat, Alcanar, Tortosa, Alguaire, Algerri, Vinaròs, Val., Al., Mall., Men., etc.
Fon.: fáβɾəɣə (or.); fáβɾeɣa (val.).
Etim.: del llatí fabrĭca, ‘edifici, fàbrica’.

Defensem però en relació a l’origen del topònim d’aquesta església de Sant Joan de Fàbregues: església i nom que rep a vegades el poble de Rupit (Guilleries), una vinculació amb l’origen etimològic d’aquest mot que ens remet a la abundància en aquest indret d’alfàbregues.

2. FÀBREGA f. (dialectal)
Alfàbega (Ripoll, Gir., St. Feliu de G., Pobla de L., Vic, Tortosa); cast. albahaca.
Fon.: fáβɾəɣə (or.); fáβɾeɣa (Tortosa).
Etim.: de alfàbrega, per dissociació de l'article aràbic

Com sempre però, sou pregats de dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern. L'absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del 1427. Vers el 1770 s'abarrocà l'interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions dels murs i l'arrebossat desaparegueren arran d'una restauració.

L’any 1989 hom col•locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l'original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic.

Fou restaurada els anys setanta del segle XX pels Amics de Rupit i la diputació provincial.

Actualment és una casa de colònies