Cercador
SANT JAUME DEL MAS CAMPS. DITA DE SALERM. CASTELLTALLAT. SANT MATEU DE BAGES. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésSon aquestes clarament terres del ‘ forat negre ‘ de Catalunya; el fet mateix de la persistència secular de l’article salat – propi del català anterior al genocidi de 1714 - , evidencià que exercia aquí el REINO DE ESPAÑA una mínima influència, com en la major part de llocs en que la demografia era tradicionalment de ‘reposició’ en el millors dels supòsits. Salerm, si féssim la transcripció amb l’article que ens imposava a sant i fetge, la llengua castellana – dita ESPAÑOLA – fora l’erm , o sia , erm , ‘terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada; s'utilitza també per referir-se a qualsevol terra en estat natural de vegetació baixa, sigui una zona de garrigar o matolls, brolla, mates d'herba o desert’.
La primera referència històrica d'aquesta capella la trobem en un document de l'any 1419.
No consten obres ‘majors’ però certament té l’edifici la fesomia de les ‘capelles trentines’ , en les que únicament pel campanar i/o alguna creu o símbol religiós, es pot deduir el caràcter d’edifici destinat al culte.
El Concili de Trento, posava l’èmfasi més en la ‘funció’ que en la ‘ forma’ , i es generalitzen els edificis rectangulars, sense absis amb funcions de capelles i/o ermites.
La Roser Parcerisas i Colomer, feia, i publicava , un excel•lent treball d’investigació : La capella de Sant Jaume Salerm
sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com
La primera referència històrica d'aquesta capella la trobem en un document de l'any 1419.
No consten obres ‘majors’ però certament té l’edifici la fesomia de les ‘capelles trentines’ , en les que únicament pel campanar i/o alguna creu o símbol religiós, es pot deduir el caràcter d’edifici destinat al culte.
El Concili de Trento, posava l’èmfasi més en la ‘funció’ que en la ‘ forma’ , i es generalitzen els edificis rectangulars, sense absis amb funcions de capelles i/o ermites.
La Roser Parcerisas i Colomer, feia, i publicava , un excel•lent treball d’investigació : La capella de Sant Jaume Salerm
sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424087 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.