Cercador
SANT GENIS DE MONTELLA. BAIXA CERDANYA
Un relat de: Antonio Mora VergésRebia una crònica del Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, en la que ens expliquen la seva estada per les terres de la Baixa Cerdanya, concretament a la Vila de Montellà o Montellà de Cadí, (1 158 m), que fou el cap tradicional del municipi de Montellà i Martinet.
La població situada a l'esquerra del Segre, està encimbellada dalt d’un turó, i les seves cases i carrers es desapleguen de forma esglaonada pels seus vessants.
Els darrers anys del segle XX va recuperar la fesomia dels pobles de muntanya amb la restauració de cases antigues, l’arranjament de la plaça i el seu recinte amb una bassa i una font, i la rehabilitació de l'església de Sant Sadurní, esmentada ja l’any 839, i reconstruïda entre els segles XVI i XVII, exerceix actualment les funcions parroquials; el campanar de torre quadrat és un dels seus trets remarcables. .
Una mica apartada de la població de Montellà i Martinet, situada actualment dins del clos del cementiri, es troba Sant Genís de Montellà, està documentada al final del segle X com a església parroquial de Monteliano , en l’acta de consagració de la Seu d'Urgell.
De nau única, la part millor conservada correspon a l'absis, datat del segle XII i que presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada,i està coberta amb una volta d'arc ogival.
Durant la segona meitat del segle XVIII es van realitzar reformes i es va allargar la nau reforçant els murs laterals; això va fer necessari construir uns graons de baixada per accedir a l'entrada de l'església.
L'any 1790 es va realitzar per a l'altar major un retaule barroc de fusta daurada, amb l'advocació a la Mare de Déu del Carme.
La porta d'entrada està formada per dues arquivoltes d'arc apuntat.
Els fulls de fusta de la porta es conserven nombroses peces de ferro forjat, la majoria amb forma d'espirals.
Impressiona l’entorn d’aquesta esglesiola, envoltada literalment de creus de pedra d’extrema bellesa, i de la que com del antic castell de Montellà, , s’explicaven per la contrada en les llargues nits d’hivern, a la vora de llar de foc, llegendes de caire fantàstic.
La població situada a l'esquerra del Segre, està encimbellada dalt d’un turó, i les seves cases i carrers es desapleguen de forma esglaonada pels seus vessants.
Els darrers anys del segle XX va recuperar la fesomia dels pobles de muntanya amb la restauració de cases antigues, l’arranjament de la plaça i el seu recinte amb una bassa i una font, i la rehabilitació de l'església de Sant Sadurní, esmentada ja l’any 839, i reconstruïda entre els segles XVI i XVII, exerceix actualment les funcions parroquials; el campanar de torre quadrat és un dels seus trets remarcables. .
Una mica apartada de la població de Montellà i Martinet, situada actualment dins del clos del cementiri, es troba Sant Genís de Montellà, està documentada al final del segle X com a església parroquial de Monteliano , en l’acta de consagració de la Seu d'Urgell.
De nau única, la part millor conservada correspon a l'absis, datat del segle XII i que presenta una petita finestra en el seu centre de doble esqueixada,i està coberta amb una volta d'arc ogival.
Durant la segona meitat del segle XVIII es van realitzar reformes i es va allargar la nau reforçant els murs laterals; això va fer necessari construir uns graons de baixada per accedir a l'entrada de l'església.
L'any 1790 es va realitzar per a l'altar major un retaule barroc de fusta daurada, amb l'advocació a la Mare de Déu del Carme.
La porta d'entrada està formada per dues arquivoltes d'arc apuntat.
Els fulls de fusta de la porta es conserven nombroses peces de ferro forjat, la majoria amb forma d'espirals.
Impressiona l’entorn d’aquesta esglesiola, envoltada literalment de creus de pedra d’extrema bellesa, i de la que com del antic castell de Montellà, , s’explicaven per la contrada en les llargues nits d’hivern, a la vora de llar de foc, llegendes de caire fantàstic.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.