Cercador
SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
Un relat de: Antonio Mora VergésSeguim el Feliu Añaños i Masllovet, el Joan Navazo i Montero, i l'Antonio Mora Vergés, recollint imatges i dades dels nuclis habitats a les ribes de la Tordera, en aquesta ocasió fem una passejada per Sant Esteve i la pedania de Santa Margarida. Ens deixem feina per fer.
Sant Esteve va esdevenir municipi el 1746 quan Felip V li va concedir el dret a tenir batlle propi.
La configuració dels nuclis urbans actuals de Sant Esteve i Santa Margarida està estretament lligada a l'obertura de la carretera que anava al Montseny (1915). El centre urbà de Sant Esteve de Palautordera es va traslladar del carrer Major, on hi havia les botigues i la majoria de les cases del poble, i al costat de la carretera, al llarg de la qual va anar creixent el poble. A Santa Margarida la primera casa va construir-se el 1922: can Jaume Masó, però l'autèntic creixement d'aquest nucli es va produir a partir dels anys 50.
Sant Esteve de Palautordera
L'església parroquial de Sant Esteve de Palautordera és un edifici bàsicament romànic, de la fi del segle XI, que conserva una bona part de la nau, el cimbori sobre quatre petxines, damunt el qual hi ha un campaneret, amb base romànica i la resta refeta a partir del 1581. L'església tenia originàriament tres absis, en forma de creu i els murs ornats d'arcuacions, com es veu encara a la part de migdia, però va ser transformada amb una façana gòtica, feta vers el 1570, que tenia unes escultures que representaven la lapidació de Sant Esteve sobre el portal a manera de timpà, que va desaparèixer el 1936. Ara té només una pintura.
La nau romànica té volta de canó i dos arcs torals, però té afegides capelles laterals gòtiques amb nerviacions i claus de volta del segle XVI. L'absis major fou mutilat el 1936, quan es va obrir un gran portal per aquest costat, i l'absidiola de la part N desaparegué al principi del segle XIX per a construir-hi una gran capella. Després del 1939 es va refer amb rajols d'absis major, que és ornat d'unes pintures de poc mèrit.
L'església conserva notables obres d'orfebreria i en especial una imatge de la Mare de Déu de Gràcia. sedent, del segle XVI, excessivament restaurada i policromada.
El castell de Fluvià
Casa forta documentada ja el 1154. La seva estructura original és difícil d'identificar a conseqüència de les continuades transformacions, i molt especialment a partir del segle XVII, moment en què es convertí en masia senyorial. Un dels aspectes destacables en la història d'aquesta casa forta són els esdeveniments ocorreguts en el context de la Guerra dels Segadors, amb l'assassinat, l'any 1640, d'Anton de Fluvià, senyor del castell, el qual s'oposava a l'allotjament i al pagament de més impostos als terços d'Spatafora.
L'interès arquitectònic de la casa forta resideix en la capella, la qual es troba integrada en el casal. Des de l'exterior, hom pot observar-ne part de l'absis i l'espitllera. Es tracta d'una església d'estil romànic llombard (s.XI), amb planta de creu llatina, d'una sola nau i amb l'àbsida trevolada. Conservada en bon estat va ser restaurada l'any 1966.
Capella de Santa Margarida, 1739), al camp de la Perellada aixecada en substitució de la capella de la mateixa advocació del castell de Montclús, el qual ja havia estat abandonat
Fem vots per tornar - tant aviat com sigui possible - per aquestes valls ubèrrimes que conforma la Tordera. Esperonem amb tot als qui viuen en aquests indrets, a recollir també dades i imatges, i aprofitant les facilitats de la informàtica les facin conèixer.
Per descomptat, ells i qualsevol que ho vulgui, teniu obert de bat a bat, l'accés als blogs :
http://www.coneixercatalunya.blogspot.com/
http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya
També a : http://www.moianes.net/galeria/
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.