Cercador
SANT ESTEVE DE BALSARENY, EL BOMBONET NEOROMÀNIC. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem el Joan Lomas i l’Antonio Mora, darrera del nostre sherpa per les terres de Balsareny el Xavi Novell Bulnes; ens aturàvem en aquesta ocasió davant la que fou església romànica de Sant Esteve des del segle XII.
Res en l’entorn immediat evoca aquella època; l’edifici actual és – amb tot els respectes – un ‘bombonet neoromànic ‘, i els que foren pisos dels treballadors de la Colònia Soldevila, l’exemple més palès de la crisi del sector de la construcció. Sembla que també aquí s’havien cregut el ‘conte de la lletera’, i pensaven arranjar mínimament els quasi centenaris edificis, i vendre’ls posteriorment a preu d’or als turistes nacionals i estrangers, que farien cua per adquirir-los. Quan cau la tarda l’indret adquireix característiques sinistres, que el fan poc indicat per anar-hi a passejar.
Ens expliquen que l’any 1922 s’havia acabat el carrer Vell i es construïa el carrer Nou.
Al recinte – avui colonitzat per l’herbam - hi havia a més de les instal•lacions fabrils i oficines pròpies d’una colònia, el pis del Director i el de l’Amo, ambdós situats en una de les mateixes naus on hi havia els pisos dels treballadors, val a dir que això és una autèntica raresa.
La colònia – on es va desenvolupar una intensa activitat cultural i associativa - disposava d’un teatre, una escola i un camp de futbol.
Amb pocs diners públics es podrien arranjar els edificis de vivendes de les colònies, i destinar-los posteriorment al turisme ‘social’. Això tindria dos efectes positius :
a) Portaria activitat econòmica fins aquestes terres.
b) Donaria sentit a mots com ‘sostenible’ que no tenen cap sentit – a dia d’avui – en boca dels nostres politics.
Queda escrit.
Res en l’entorn immediat evoca aquella època; l’edifici actual és – amb tot els respectes – un ‘bombonet neoromànic ‘, i els que foren pisos dels treballadors de la Colònia Soldevila, l’exemple més palès de la crisi del sector de la construcció. Sembla que també aquí s’havien cregut el ‘conte de la lletera’, i pensaven arranjar mínimament els quasi centenaris edificis, i vendre’ls posteriorment a preu d’or als turistes nacionals i estrangers, que farien cua per adquirir-los. Quan cau la tarda l’indret adquireix característiques sinistres, que el fan poc indicat per anar-hi a passejar.
Ens expliquen que l’any 1922 s’havia acabat el carrer Vell i es construïa el carrer Nou.
Al recinte – avui colonitzat per l’herbam - hi havia a més de les instal•lacions fabrils i oficines pròpies d’una colònia, el pis del Director i el de l’Amo, ambdós situats en una de les mateixes naus on hi havia els pisos dels treballadors, val a dir que això és una autèntica raresa.
La colònia – on es va desenvolupar una intensa activitat cultural i associativa - disposava d’un teatre, una escola i un camp de futbol.
Amb pocs diners públics es podrien arranjar els edificis de vivendes de les colònies, i destinar-los posteriorment al turisme ‘social’. Això tindria dos efectes positius :
a) Portaria activitat econòmica fins aquestes terres.
b) Donaria sentit a mots com ‘sostenible’ que no tenen cap sentit – a dia d’avui – en boca dels nostres politics.
Queda escrit.
l´Autor
6942 Relats
1207 Comentaris
5600083 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL PORTAL. OLOT. LA GARROTXA
- CONFIRMADA L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MOLÍ DE PALS, SANT ANTONI ABAT . L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DEL FOSSAR MUNICIPAL DE COLOMERS?. L’EMPORDÀ JUSSÀ
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.
- IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
- COMUNIDOR DEL SANTUARI DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT DE LA BORDA DE L’ANDREUET. SORPE. PALLARS SOBIRA.
- LES MARGARIDES DE SANT CELONI, TENEN RELACIÓ AMB L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?.
- PODEU CONFIRMAR-NOS L’AUTORIA DE L’EDIFICI DE LES MAL DITES ESCOLES VELLES D’ARTESA DE SEGRE?. LA NOGUERA.
- IN MEMORIAM. JOAN BAPTISTA FRANCESC ANTONI ESCOFET PALAU. UN CADAQUESENC QUE S’ESTIMAVA EL LLOC ON VA NÈIXER.
- EL PARK GÜELL. DEL SOMNI AL MALSON.
- IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANTA MARTA A LA RIERA DE SANT JOAN. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.