Cercador
Sant Cristòfol de Borrassers
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Irene Tironi Laporte, la Paqui Cabeza Carrasco, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez i l'Antonio Mora Vergés, sortíem de Santa Eulalia de Puig-Oriol per la carretera de Sant Agustí de Lluçanès, la nostra destinació en aquesta ocasió era la Coma propera, on s'aixeca l'església i antiga parroquià de Sant Cristòfol de Borrassers.
Quan al topònim Borrassers, hi ha dos teories que tenen des del meu punt de vista un fonament lògic :
L'altiplà gaudia en altres temps d'unes condicions climàtiques, que feien possible el conreu habitual i abundós en aquest indret d'oliveres, garrofers,.. , aquesta circumstància es mantindria encara en el període de dominació romana, i almenys fins ben entrada l'alta edat mitjana. El topònim derivaria de l'us i/o la producció de borrasses "espècie de manta o de llençol de roba de cànem o de jute que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc., per a portar faves, mongetes, palla, etcètera ".
Una explicació també plausible, fora la repoblació d'aquest lloc amb persones procedents de Girona, concretament de l'actual comarca de l'Alt Empordà, del poble de Borrassà.
Sant Cristòfol està situat en una Coma "prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura " , al costat de l'edifici religiós es manté encara la casa que fou rectoria. Se'ns fa difícil recollir imatges del costat del mati, situat prop d'un estimbat, a banda i banda de la porta trobem una placa amb aquesta llegenda "sepultura de la Coma homes", "sepultura de la Coma dones", quan la despoblació de la contrada va fer innecessària la continuïtat de la Parròquia, possiblement les despulles del cementiri que seria també abandonat foren agrupades segons aquest criteri.
Reproduïm aquí les dades que hem trobat :
Antiga parròquia (Sant Cristòfol) del municipi de Lluçà (Osona), situada a l'esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d'Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà. En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al s XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
L'edifici es conserva en bon estat, i constitueix sens dubte un més dels valuosos atractius que s'acumulen dins el terme de Lluça i Santa Eulalia de Puig-Oriol, tots ells per descomptat de visita obligada.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.