Cercador
SANT ANTONI DE PÀDUA DE MASPUJOLS. EL CAMP JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésPel camí de xiprers que des del poble enllaça a l’ermita, ens arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, fins a la petita plaça que es forma davant d’aquest edifici d'una sola nau, de planta rectangular, obra de paredat amb reforços de carreus en els angles. Façana pràcticament tota arrebossada de blanc, coronada per una espadanya alta, doble, amb quatre campanes. Porta d'arc rodó, adovellat. Capçalera arrodonida, amb l'altar senzill. Interessant coberta, amb embigats i encavallaments de fusta que sostenen un sostre nou, de maons, i teulada de dues vessants. Interior totalment emblanquinat. Té annexada, prop de la capçalera, a la banda del poble, una capella de planta quadrada de parament més antic.
Sant Antoni de Pàdua – una advocació poc pagesa – superava a Maspujols els efectes de la mal dita guerra dels Matiners – en realitat una Guerra Civil, com ho foren totes les mal dites Carlines -, cosa que no li succeïa dissortadament a la seva homònima de l’Aleixar.
S’alçava al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - , i ultra la restauració dels danys de la guerra dels Matiners, patia alguna transformació en ocasió del trasllat del cementiri municipal l’any 1860 – en la primera gran operació d’especulació immobiliària del REINO DE ESPAÑA- el fossar i l’ermita es metamorfosejaven en un mateix estil pompeià.
La transformació en Capella del cementiri , deixava sense sentit la casa l'ermità.
La manca de conservació de l'edifici eclesial provocà que el 10 de juliol de 1940 s'ensorrés la teulada i la paret que tocava amb el cementiri, i que el mes de febrer de 1962 caiguessin la façana, la paret davantera de la casa de l'ermità i el mur de contenció de la plaça, la reconstrucció finalitzava un any i mig més tard, el 1963.
Llegia que ha estat restaurada per l’Enric Baixeres Sastre , que ens deixava el 19.05.2013 , en dissenyà la façana, de la qual destaquen l'espadanya, dotada de quatre campanes, i una escala de granit, que permet l'accés a l'interior, al que no podíem accedir, i del que s’explica a la pàgina de l’ajuntament que el presideix la imatge de sant Antoni de Pàdua, que queda flanquejada per dos relleus de 3 metres x 0,8 metres cada un; dedicats a sant Antoni Abat, protector dels pagesos, i a sant Francesc Xavier, copatró del poble.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Sant Antoni de Pàdua – una advocació poc pagesa – superava a Maspujols els efectes de la mal dita guerra dels Matiners – en realitat una Guerra Civil, com ho foren totes les mal dites Carlines -, cosa que no li succeïa dissortadament a la seva homònima de l’Aleixar.
S’alçava al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - , i ultra la restauració dels danys de la guerra dels Matiners, patia alguna transformació en ocasió del trasllat del cementiri municipal l’any 1860 – en la primera gran operació d’especulació immobiliària del REINO DE ESPAÑA- el fossar i l’ermita es metamorfosejaven en un mateix estil pompeià.
La transformació en Capella del cementiri , deixava sense sentit la casa l'ermità.
La manca de conservació de l'edifici eclesial provocà que el 10 de juliol de 1940 s'ensorrés la teulada i la paret que tocava amb el cementiri, i que el mes de febrer de 1962 caiguessin la façana, la paret davantera de la casa de l'ermità i el mur de contenció de la plaça, la reconstrucció finalitzava un any i mig més tard, el 1963.
Llegia que ha estat restaurada per l’Enric Baixeres Sastre , que ens deixava el 19.05.2013 , en dissenyà la façana, de la qual destaquen l'espadanya, dotada de quatre campanes, i una escala de granit, que permet l'accés a l'interior, al que no podíem accedir, i del que s’explica a la pàgina de l’ajuntament que el presideix la imatge de sant Antoni de Pàdua, que queda flanquejada per dos relleus de 3 metres x 0,8 metres cada un; dedicats a sant Antoni Abat, protector dels pagesos, i a sant Francesc Xavier, copatró del poble.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430157 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ