SANT ANDREU DEL CASTELL D’OLIANA, L’URGELL SOBIRÀ

El Tomàs Irigaray Lopez , i la Carmen Toledo Cañadas, en els seus recorreguts per l’ Urgell sobirà s’arribaven en aquesta ocasió fins l’església de Sant Andreu d’Oliana, restaurada l’any 1978.

Quan al topònim alguns hi veuen un origen àrab de al’ulya ‘ la més enlairada’, o ‘la més important’, hom pensa que aquest nom sorgí quan el nucli de la població estava prop del Roc de les Hores. Avui però s’associa la població al pantà dit d’Oliana; el projecte de construcció s’endegava l’any 1935, la mal dita ‘guerra civil’ endarreriria les obres , que no s'iniciaren fins el 1946 i, encara, foren paralitzades l'any següent a causa de la modificació de la resclosa projectada. Per l'agost del 1948 es reprengueren les obres, retardades per un fort aiguat el 1953, que inundà la construcció i els seus annexos, la resclosa fou acabada l’any 1956, i el pantà s’inaugurava oficialment el 30 de juny de 1959.

Sant Andreu és un edifici romànic del segle XI, ampliat potser al XII. L'edifici consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals. L'absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes.



El campanar de torre – avui escapçat - , és adossat a la façana de migdia; defensem un primer us de caire defensiu, com en la majoria de torres-campanar.

L'església tenia com a altar un cippus romà - es troba avui al Museu Diocesà de Solsona - , que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l'anell del bisbe Eribau d'Urgell; dins la lipsanoteca hi havia, a més d'algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple. Sant Andreu fou consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell.