SANT ANDREU DE LA SELVA, DIT DE RAMIÓ. LA TORDERA. CATALUNYA

Anava a la comarca ‘natural’ de la Tordera, trossejada entre el Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, i dividida entre les ‘Províncies’ de Barcelona i Girona; la meva destinació en aquesta ocasió era Fogars avui de la Selva, i abans de Tordera; el topònim és una deformació del mot falgars, o lloc poblat de falgueres.

El títol té una remembrança del famós ‘ Tarzán’, ja que em costava déu i ajuda trobar La caseria de Ramió (o Reminyó), dins de l’actual terme de Fogars de la Selva, al sector muntanyós del Montnegre.



Joan Coromines Vigneaux ‘ el mestre’, en relació al topònim , escrit Rivominione l'any 993, explica que ens dona una referència descriptiva ‘ riuet rogenc ‘de la riera de sant Ponç; avui encara les seves aigües deixen un pòsit rogenc en el seu sòl.

Sembla que la denominació Ramió, neix com a conseqüència d’una errada administrativa dels monjos de Roca-Rossa, que es reiterarà també per altres poders eclesiàstics – per allò que sembla tant modern del copiar/pegar – i aquest va passar a ser el nom de l’església i del disseminat agrícola que va ser fins a darrera hora el poble de Ramió.




Sant Andreu és un edifici originàriament romànic, que s'aixeca a l'aiguabarreig de les rieres de Ramió i de Can Massó, que aflueixen a la Tordera; modificat i ampliat en diverses ocasions i circumstàncies, hom pensa que únicament es conserva del temple inicial una part de l'absis. Pintant totalment de blanc , en destaca el campanar de torre quadrat amb merlets i una teulada piramidal coberta d’herba.

En una butlla del 1185 també consta que el monestir de Breda hi tenia alous. Formà part, des de l'inici, del terme del castell de Montsoriu, i posteriorment s'integrà a la batllia de n'Orri, dels dominis dels Cabrera. En documents antics és esmentat Rimau, Rimayono i Rimanyó.

Avui dia l’església, pertanyent al bisbat de Girona, no té culte , ni de forma esporàdica i es troba integrada dins la casa de colònies de Ramió.

Del lloc em queden moltes preguntes sense resposta :



Quina vinculació tenien els Moragas de l’escut que llueix a la façana?.

Fins a quina data es va mantenir el culte en aquesta església ?



Afegeixo els Goigs de Sant Andreu de Besora al Solsonès, agrairé – cas d’existir – la tramesa dels goigs propis d’aquesta esglesiola a l’email coneixercatalunya@gmail.com