Cercador
Salvació
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
M'has omplert de fred
la pell de les parets d'aquesta estança
i ara ja no em queda
res més que el teu record per abrigar-la.
Temo a l'oblit,
que em llegui a la vergonya
de ser un home obstinat en somniar-te
quan els llençols siguin neguit de pluja.
Però les paraules guien en la fosca
els miserables que en la nit s'endinsen
i troben el consol en la penombra,
i en les llum un estol de sacrificis.
Ja no puc renegar-me a que t'estimi
perquè has passat a formar part de mi,
però m'obligues a viure respiran-te
com un anhel darrer en el llit de mort.
M'has omplert de mor
les parets de la pell de les entranyes
i ara ja no em queda
només que tu mateixa per salvar-me.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55523 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com