SABER DIR NO

No és gens fàcil saber dir no.
Saber dir no a la persona adequada,
en el moment adequat, en el to de veu adequat.
No és fàcil.
Sobretot quan és l’ocell lliure el que ha de dir-ho.

Un ocell té aquesta avantatge, al ser lliure pot fer el que vol.
Volar lliure sense rés que el retingui, ni el lligui.
Fer el que li ve de gust, quan li ve de gust, perquè li ve de gust.
Perquè la llibertat dels ocells lliures està per sobre la de la resta.
Per alguna raó son ocells lliures

Aleshores saber dir no està permès.
Sobretot si l’ocell lliure vol ser ell.
Perquè l’ocell lliure és molt ell.
Està enamorat de la seva llibertat i s’enamora en facilitat,
perquè és prou narcisista per estimar-se ell i ell un cop més.

No és gens fàcil saber dir no,
tot i així arriba un moment en que l’ocell lliure ha de dir no,
i tria la persona més delicada, la que li fa més por.
Aquesta persona no compta per l’ocell lliure,
perquè com fan les abelles ell ja n’ha xuplat el nèctar.

És llavors quan l’ocell lliure, que diu estimar tothom,
Obra les seves garres i deixa caure la seva presa sense consideració.
No es para a pensar que pot ser mal al dir no.
És sent orgullós perquè per fi
Ha après a dir no.

Vola ocell lliure, vola sense parar, vola lluny, lluny, lluny...