TENIR FRED (inspirat del imat95 de Carles Vall)

Potser si que la meva insistència
t’ha fet sortir durícies sense arribar a tenir flor.
Però he après que viure és això.
És sol, pluja, lluna, i fred, en solitud,
la veu del meu cor en l’eco del teu silenci
Sense deixar de sentir fred de tu.

Potser si que sota un sembrat de núvols
hi ha mirades tristes
però també somriures que esperen la bona pluja.
I la tendresa de la rosada?
I la gramàtica dels llavis, i el verb conjugat a dos...
I el foc que no crema
però té flames que sempre encenen el caliu...

Potser si que a tots els camins hi ha pedres per tothom.
Potser si que la flor més flor acabarà perdent els seus pètals,
i que el foc més foc acabarà perdent les seves flames.
Potser si que ja no vull girar-me cap a tu
Potser si que tinc els nervis a flor de pell
I pell de gallina i por de sentir fred de tu... Potser si.