Sa teva preciositat

Un relat de: andreums

Què és sa preciositat?
Què és ella?
Sa preciositat és el millor que té.

Ses ulls,
sa mirada.

Sa veu,
ses paraules.

Es seus cabells,
es color.

Et miro,
i no m'ho acabo de creure.

D'ençà sa teva mirada,
d'ençà que ets preciosa.
Doncs ets una maca flor,
d'ençà sa teva veu,
d'ençà lo maca que ets.

Vers es teus marrons ulls veig sa teva preciositat,
sa teva mirada fixa,
sa claror de es teus ulls.

Dençà sa teva bellessa,
dençà sa teva preciositat.

Què és de tu?
Què en serà de mi?
Com podria no enyorar-te?

Dençà sa teva preciositat,
dençà que ets maca.

Vers sa mirada veig es bosc,
veig es seus clars ulls marrons mirant-me.

D'ençà que no sé com encara t'enyoro,
d'ençà que no puc deixar-ne de pensar en tu.

D'ençà sa teva preciositat.
D'ençà que ets com un verd i maco paissatge del nord,
d'ençà que ets un bosc entre ses muntanyes verdes.
D'ençà que ets petita però potent.
Doncs sa teva bellessa és alta,
d'ençà sa teva preciositat,
que és elevada.

Vers es teu somriure,
veig tant lliure que ets.

T'enyor.

Comentaris

  • jo m'estim més que no salis...[Ofensiu]
    Carles Rebassa | 25-11-2005 | Valoració: 1

    Això de salar és fatal, és demodé i és una animalada d'ignorant (a més d'antinormatiu). Crec que tots plegats ja som grandets per fer aquestes coses.

  • ses ulls[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 23-10-2005

    és un doi, són es ulls ...

  • i ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 23-10-2005

    lo millor que té, no el

  • me pareix molt bé[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 23-10-2005

    que salis, però si vols escriure en mallorquí no diguis "miro" digués "mir" ...

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

67095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València