Lluitadors

Un relat de: andreums

Sense por,
sense mirar enrere,
sense retrocedir al passat.



Records atronadors,
tempesta de records,
d'objectes i aventures;
que en els nostres cors
marca han deixat.



No podíem anar endavant,
ni assolir cap fita.
No arribàvem enlloc,
enlloc podíem anar;
res,
érem capaços de fer
teníem por.



Por
per el record
del temps passat,
que molt dolent sempre ha estat.
Por
de la vida,
del viscut.



L'atzar va fer
que una donzella
trobés el seu cavaller.
Que dos cors
d'amor i valentessa despullats,
desfets;
ensopegassen entre ells.



Vingué el sol
els núvols van desaparèixer
de sobte;
la plena infinitud de l'oceà
vers les nostres mirades



En els temps que corren
som capaços de dir sí.


Sí,
diem a tot allò
que reptes ens planteja.
Sí; arribem
a totes aquelles fites plantejades





Sí,
en l'amor;
el nostre petitó amor
que infinit és;
en el que cada component
necessita el seu contrari.



Cada somni
que uns dels dos té,
cada desig
que cada cor té.
Ens sembla petit
ens sembla proper.


Sí,
al nostre veritable amor.
No més por a res
només;
sí a la vida,
al nostre amor.
Junts
a per qualsevol repte
sempre junts a per tot
junts per sempre.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    blaiv74 | 18-02-2008 | Valoració: 10

    Comença amb molta força i despres la calma. Com despres de la tormenta...
    Molt ben combinat! M' agradat!

l´Autor

Foto de perfil de andreums

andreums

65 Relats

48 Comentaris

66862 Lectures

Valoració de l'autor: 9.26

Biografia:
Quí sóc?

Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;

Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.


M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...

No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.



Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.


Salutacions,
Andrés des de València