Cercador
On sóc? Quí sóc?
Un relat de: andreums- Compartir:
On sóc?
No ho sé
només em trobo a totes parts.
Quí sóc?
No ho sé
només sóc un jo petit
del que jo sóc
i romàntic, i gaire extreovert.
No sóc on voldria ser
no sóc el que voldria èsser
no crec que estiga, i ho siga mai.
Sé que on vull ser
és a un indret perdut
sé que jo vull ser
un d'aquells cavallers negres,
amb espassa i un metàlic tratge
i el romàntic cavaller d'una preciosa princessa.
Potser això sigui impossible,
o potser no aconseguible
però ser el que sóc a altre jo és preferible.
Ai! si estigués en un paissatge verd
marró en una vall muntanyosa
on només es sent la remor de l'aigua d'un petit rierol.
on un ramat d'ovelles a les ordres del senyor feudal pastura.
Només jo,
el meu jo
vol trencar amb tot.
En tinc molt de racionalista
amb mi sóc inconformista
mes sóc una mica romanticista
i com no,
nacionalista.
Vull viure en la meva petitona vall
però sense el ramat.
Només sentir sons cel·lestials
provinents d'un arpa d'aquella mussa meva,
deesa dels meus sonmis
i amargor del meu cor.
Tempesta sempre que li miro
o un d'estos poemes com trovador li recito.
La meva mussa és perfecta
com jo vull que sigui
i té els defectes que jo vull.
De marró mirada
i de castanys i llargs cabells,
i filla del senyor d'aquelles terres.
Quan el meu cor li recita
quan el meu cor li escriu,
i quan els meus ulls miren els seus ulls,
les seves galtes són com
rosselles en flor,
la seva mirada fixa
i perfecta.
I jo, com un tonto
plorant perquè no m'estima,
plorant per amor
que és l'única cosa
que el cavaller
que a dins porto,
plora.
Aquell racó del meu cor
infernal es torna,
he de marxar.
Veig la sortida
allà per un negre i fosc bosc,
vaig cap allà corrents
he d'escapar.
Sense l'amor de la meva mussa
allà no hi puc estar
no valgo res aquí.
Sóc a la terra de ningú
no sé on acabaré.
Al fons veig una llum ténue
i escolto en la llunyania una veu
una veu que em diu continua'.
Cec per aquell raig de llum
cegat per l'amor
cap a dins hi vaig.
Tinc por
però cavaller sóc
por no puc tindre
només a l'amor por
por a l'enyor.
Et deixo paissatget verd meu
camino cap a la llum
cap on seré qui vull ser
en definitiva
deixo tota la meva vida enrrere,
oblido tot el que vaig èsser
i les meves penes;
em disposso a ser algú nou.
11:33′55;
26/10/2007
Bib Cnt UPV.
València
l´Autor
65 Relats
48 Comentaris
66904 Lectures
Valoració de l'autor: 9.26
Biografia:
Quí sóc?Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;
Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.
M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...
No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.
Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.
Salutacions,
Andrés des de València