Rosa negra als llavis

Un relat de: Capdelin

poema dedicat a la "fosca" = Anna, Anneta, Aníssima.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Amb cara serena de rebel
sense cap cel
per guanyar o perdre,

obro la porta que separa la llum
de la matèria
i m'endinso en el bosc
sense ferir la son minúscula
de l'herba,

cerco el costat ombrívol
on s'amaga el cor secret
de les coses
i trobo una rosa fosca,
tast de bellesa indiferent,
diferent... negra.

La cullo
i la poso als teus llavis d'Anna,
d'Anneta, d'Anníssima
on els mots es fan carn
de poema.






Comentaris

  • jaumesb | 18-04-2006 | Valoració: 10

    un àngel

  • Carai Anna...[Ofensiu]
    Puça | 16-04-2006 | Valoració: 10

    comença a saltar ja d'alegria que aquest poema bé s'ho mereix.
    Capdelín és l'últim cavaller de la taula rodona i tu per moments has estat la seva adorada princesa. Quina dolçor!

    Un petó de puça!

  • gràcies![Ofensiu]
    fosca | 16-04-2006 | Valoració: 10

    Moltíssimes gràcies Capdelín!!!! poques vegades m'han escrit poemes o quelcom per l'estil! com una rosa negra i fosca però jo no sóc tant tèrbola, simplement sóc tímida fins i tot amb mi mateixa.

    M'has fet descobrir una nova manera d'escriure. m'encanta la teva poesia, sempre tan minimalista, amb tocs i retocs, amb frases que et fan pensar, amb sinceritat i una barreja preciosa de sentiments i pensaments!

    Realment m'has fet molt feliç i m'has alegrat aquest matí de diumenge que creia perdut per culpa d'un malson massa bonic.

    Intentaré compensar-te, encara que jo no ho faré tan bé com tu... però no em quedaré de braços plegats.

    Molts petonets mentre escolto The Doors.

    Moltes abraçades mentre intento veure els teus ulls en un escrit de rosa negra als llavis.

    Anna anneta anníssima!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301687 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )