Riu de foc

I al blau del cel, uns ulls,
i a la llum del sol, una mirada,
que a l'horitzó és desig
que s'esmuny
entre l'ombra d'uns dits.
I el vent xiscla al voltant,
mentre els olivers broten
i els maldecaps marxen.

I les il·lusions es guanyen,
i els somnis s'acaronen
amb el neguit i la por
d'emprendre el nou camí.
Camins de terra, de pols,
a peu o a roda,
camins del temps
on els vianants somriuen
i els estels s'empaiten.

I refarem les passes,
a la place de Clichy,
els infants de fa uns anys
miraran cap al mar, inexistent,
dels carrers de Paris.
I l'onada de Cézanne
als teus peus, als llavis,
passejant per Montmaitre.

I amb el temps,
la petjada marxarà,
la mirada enfosquirà,
i l'eternitat esdevindrà
trist bagatge musical:

-------------

Un petit vals,
a dos temps
i un sol pas.

**********

Un paper trencat,
surant al reflex
dels ulls sobre el llac.

**********

Un joc d'escacs,
sense torns
ni paraules.

**********

Un riu de foc
a l'obaga
de la realitat.