Cercador
retrovisor
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Travesses,
recolzada en crosses blaves,
el pas de zebra,
despertant silencioses
botzines de compassió
i de nervis abstractes
d'un món insensible
amb pressa.
Ja estàs acostumada
a aquesta lentitud.
Sóc feliç amb tu
i amb el somriure del gest
del teu cos sense rostre,
tant lluny de la penosa bellesa
distant.
Hi ha una seducció de tendresa
quan miro el teu rostre de llum
per l'ull del retrovisor
i sento dintre meu
una pau... lenta.
Comentaris
-
Dolç...[Ofensiu]Puça | 18-06-2006 | Valoració: 10
molt dolç...
Petons -
Bona mirada...[Ofensiu]Unaquimera | 25-05-2006 | Valoració: 10
Em sembla una composició encisadora, de fora en dins, a partir d'una mirada atenta que crea, amb ritme lent però sense pauses, unes imatges que m'han atrapat i entre les quals destacaria aquestes:
Botzines de compassió, un contrast fort i rotund entre el crit i el sentiment,
Seducció de tendresa, un joc fonètic ben dolç i una proposta ben tendra,
Rostre de llum, un flash que il·lumina el poema...
El final, suau i tranquil, invita a la relectura, que vaig a fer ara mateix, però abans t'envio una bona abraçada sense presses!
Encantada d'haver-te llegit,
Una quimera
Em permets una pregunta: per què blaves? Jo imagino les crosses grisoses, metàl·liques, fosques... és potser per fidelitat a una imatge real? M'encurioseixen els matissos...
-
molt[Ofensiu]jaumesb | 23-05-2006 | Valoració: 10
bo
-
Hola Capdelín![Ofensiu]Àfrika Winslet | 23-05-2006 | Valoració: 10
Què tal?? Ostres, m'ha agradat mooolt aquest poema. De debò! Tens tota la raó, la introducció que has fet al poema és del tot sincera i real. M'han agradat molt els versos:
"despertant silencioses
botzines de compassió
i de nervis abstractes
d'un món insensible , (aquí posaria una coma)
amb pressa."
I compte amb "tan lluny"!! jejeje Avui t'he pillat ;) Molts petons!! et segueixo llegint, de mica en mica... jeje
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306873 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )