Retorn

Retorn

Torno a casa
A aquella casa vella i enyorada
On vaig créixer i vaig ser estimada.
El camí s’obre al meu pas
No hi ha males herbes
A l’igual que a la meva vida
Les han tallat de soca-rel
Fins que tornin a créixer
Avanço a poc a poc
Ara ja no tinc pressa
No hi ha ningú esperant
Ara ja ningú no m espera .
Arribo al últim revolt
I la casa se’m presenta
Immensa, solitària
I plena de records
D’una feliç infantesa.
L’heura de les parets
Pateix una greu sequera
Igual que la meva ànima
Té necessitat de beure.
Els rosers florits
Em donen la benvinguda
I la seva olor
Abraça la meva presència.
Sóc a casa! Vull cridar
He tornat a casa meva!
Però la casa està tancada
Ningú s’adona de les meves passes incertes
De l’angoixa del meu pit
Per no deixar anar aquest crit
De la meva profunda tristesa.
Camino lentament
Agafo la clau tremolosa
i obro amb força l’atrotinada porta
La casa és fosca i humida
Corro i obro les finestres
Necessito que corri l’aire
Que entri i s’endugui
Tot allò que em turmenta
Que ompli de nou aquesta casa
Que entri la primavera
A la casa que jo estimo
I en la qual ningú m’espera.
Ara els avis ja no hi són
Ara ja ningú queda
D’aquells dies d’estiu al sol
D’aquelles vetllades alegres
Vaig marxar què era una nena
I torno com una dona desfeta
Porto rècords, de solitud i de ferides
De llàgrimes, cicatrius
i de vivències fingides.
Voldria tornar a veure la iaia
La iaia que m’abraçava
I em portava al llit un got de llet calenta
I a l’avi, l’avi que m’explicava
Mil històries diverses
A on el dolent sempre
Era el que tenia les de perdre
Llavors que fàcil que era
Anar a dormir contenta!
Però el temps i la vida t’ensenyen
Que aquesta felicitat no dura
Que aquests moments no són per sempre
I jo ho vaig aprendre
De la més cruel manera.
A mi m’han fet molt mal
A mi m’han humiliat
Però encara sóc sencera
I és per això que retorno
Retorno a casa meva
Una casa a la qual estimo
I on vaig ser molt estimada
I on ara ja ningú no m’espera.
Obriré les habitacions
I trauré la polseguera
Netejaré sostres i terres
Mobles, miralls
Escales i finestrals
I amb tot això, també netejaré
Les meves ferides obertes
Què sagni la meva pell!
Què així faré neteja!
Aquesta casa i jo
Les dues tornarem
Tornarem algun dia, aviat
Tornarem a ser el que érem.

Olgalvi.