Ressò de matinada

Un relat de: Ze Pequeño

Es perden els astres
en un obscur mantell
brodat de cristalls d'ambre.

Els sons, tan desiguals,
canten nostàlgia;
una imperfecta melodia
de pors estranyes.

Les llums de la ciutat
lentament s'apaguen
i tremoloses deixen
pas a la matinada.

De lluny un gos que crida
trenca la distància
i s'apropa a la lluna
que amorosa l'abraça.

Un raig acosta un bes
fins a la meva galta:
el bes de la nit,
ressó de matinada.

Comentaris

  • Un poema[Ofensiu]
    Melcior | 11-11-2008 | Valoració: 10

    que te cara de bellesa , en una nit d' esplendor ,
    i albirant un millor dia .
    Endavant !

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

131326 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com