Ressenya: Pandora al Congo, d'Albert Sánchez

Bé...
He llegit tots dos llibres.
Pandora al Congo em va sembla tot i les situacions dures que planteja, especialment per la dona Tecnon, hi ha situacions que fan riure al llarg de la història.
En canvi, La pell freda, no em va fer somriure, ni un mint. A més, fins no ben avançada la lectura no em va colpejar la pregunta, per què nassos, no es plantegen de trobar una solució pactada al conflicte?. Tanta sang em començava a avorrir. I així, quan l'autor ho fa, em produeix una gran alegria.
En fi...només això.
Salut i gràcies pel comentari i perdó per la inserció errònia :)

Salut!

Llacuna

Som a 18 de juny. Arribo a l'oficina de l'Inem, faig cua per a prestacions i per a les ofertes. Ahir se'm va acabar el contracte temporal de dos mesos. Quan arribo a prestacions córrer el número 54, jo en tinc el 97, en canvi a ofertes, n'agafo el 53 i som al 43. Amb aquestes dades ja saber quin pa s'hi dóna. Tot i així, m'hi espero a veure què me'n diran.

De seguida m'atenen a ofertes, n'he seleccionat dues. M'expliquen en què consisteixen, una és per una feina al setembre i l'altra demana que sigui llicenciada o diplomada. La veritat és que cap de les dues em poden solucionar la necessitat de feina imminent.

Finalment, a la una "m'atenen" a prestacions. En primer lloc, em diuen que he vingut 4 dies abans, ja que l'empresa, m'ha donat 4 dies de vacances. He recollit el certificat d'empresa aquest matí i no ho he vist. Em sorprèn, que no m'hagin donat l'opció ni de cobrar-les, ja que tot seguit en principi, no hi havia cap contracte previst, per tant de temps ja estava previst que en tingués per a mirar el cel i caminar, que és el més barat que puc fer. Aquella dona després de dir-me que sóc allà abans de temps, em diu que li faig pena, tal qual, i que no em farà tornar, així que em fa la tramitació, però que no creu que puguin incloure'm a la remesa de pagaments pel dia 10 del mes següent. La miro amb cara d'incomprensió i em contesta que hi ha comunitats que porten retards de fins a tres mesos. Li ensenyo la nòmina perquè entengui la dificultat de passar 1,5 amb aquells diners i em diu que no s'hi pot fer res. Li dic que visc sola i em diu que aquesta situació no està contemplada.

Honestament, no sé què dir…però sembla… que hi ha unes quantes coses que no funcionen i que sempre rebem les mateixes persones.

Respecto que Pandora al Congo és una bona novel·la, entretinguda i amb un Sánchez Piñol àgil i que, amb un argument tot i que al final bastant previsible, aconsegueix bastir una estructura literària gairebé perfecta.

Ara bé, no puc estar més en desacord quan dius que La pell freda és "ràpida i senzilla". En tot cas, si és vol, se'n pot fer una lectura simplista. La Pell freda és literatura en estat pur, universal. Tot d'un traç hàbil on es dibuixa la història, on ens dibuixa.

En tot cas, em considero "Sanchista" a seques. Esperant amb delit la culminació de la trilogia.

Una abraçada,

Parsimònia

he llegit la pell freda, no pas el segon.
es prou engoixant i com es diu per aqui
repetitiva com una pesadilla que torna i torna .
m' agrada llegir ressenyes i comentaris de llibres , ajuda a escollir .

Avet

Tinc dues coses a dir al respecte:
a) un curiós complex d'inferioritat típicament català fa que ens tirem pedres a la teulada pròpia, i que tendim a tractar malament els autors que, escrivint en català, arriben a l'exit. Penso també en l'Alfred Bosch.

b) Una altra cosa és la qualitat literària de l'obra. Tant "La pell" com aquesta em semblen hàbils síntesis de la narrativa gòtica i d'aventures del XIX i principis del XX. Hi trobo gairebé calcats: Stevenson, Conrad (pàgines senceres), Lovecraft... i d'altres de no tant coneguts. Tot i això, el resultat és narrativament eficaç. I tot i així, també, em sembla preferible a alguns horrors esperpèntics com el Zafón o allò... "El pont dels jueus".

Estic d'acord amb l'autor en la majoria d'aspectes de l'anàlisi individual del llibre. Ara bé, trobo que aquest llibre és un retrocés respecte a la primera novel·la de l'autor.

En primer lloc, l'autor es repeteix força en l'argument. Senzillament es limita a traslladar l'escenari a una altra banda, fet que comporta altres caracterísitques literàries que aquest text ha esmentat. Malgrat alguns canvis ( entrada al món dels monstres, mentida final...) no deixa de ser molt semblant a l'anterior novel·la: mateixa situació ( atacs regulars d'una població extranya ), personatges antagònics ( Marcus i els germans ) o la nova Aneris.

I el final, el trobo un fallit intent de trobar una innovació. L'autor es contradeix a sí mateix i el seu estil per tal de separar-se de l'anterior novel·la.

No sé, és la meva opinió, però es bo trobar gent que pensa diferent.
Salut!

Alexander

però Pandora al Congo sí, així que tindré que declar-me "conguito".

Des del meu punt de vista és un llibre prou bó, que recupera una manera d'escriure que s'havia deixat de banda: la narració d'aventures de tall clàssic, amb les sorpreses correctament dosificades. El final és el que m'ha decebut, la resolució de la trama no la veig a l'alçada del resta de la novel·la.

Per cert, m'agradat molt el proverbi que tens a la biografía. La sensació de que els llibres poden plorar l'he tingut més d'una vegada, per aixó quean estic treballant (treballo en una llibreria) obro els llibres i els fullejo, per que no se sentint sols.

a l'alícia ja fa temps que li vaig demanar una valoració d'aquest llibre, perquè quan el vaig acabar de llegir em vaig quedar amb les ganes de comentar-lo amb algú.

Jo no et sabria dir si soc pellfredista o pandorista. M'explico. Coincideixo amb vosaltres en que aquesta novel.la és més ambiciosa, l'ambientació, els personatges secundaris de la pensió... també hi trobo les similituds (bastant evidents) amb la pell freda: canviant l'illa per la selva i els monstres pels tecton. El que passa és que potser la mateixa ambició, la història dins la història i els múltiples personatges, fan que el llibre no quedi tan rodó com l'anterior. La pell freda el veig molt més compacte, en aquest, quan es descobreix la trama em va quedar una sensació uan mica d'estafa, suposo perquè trobava poc creïble tot el procés amb el qual havien fabricat una bola tan gran i l'havien fet empassar a tothom, i també perquè, per certs detalls del llibre, intuïa que era l'escriptor qui s'inventava la història (i clar, al no haver-ho encertat, suposo que també em vaig decebre).

D'altra banda, a part de la història en si, voldria destacar l'estil. A mi, personalment, m'encanta com escriu aquest home i la història me la vaig empassar d'una bufada, entra molt i molt bé. A més permet, com deieu valtres, múltiples lectures: la novel.la d'aventures, les metàfores de la nostra societat, i certs jocs de paraules amb els noms dels personatges (alguns repetits de la pell freda i altres de nous).


en definitiva... un llibre molt i molt recomanable

neret

PS jo potser seria cuquista, més aviat