Ressenya: Pandora al Congo, d'Albert Sánchez

Un relat de: Ibn Ali al Kitabu

Pandora al Congo.
Albert Sánchez Pinyol
La Campana
Barcelona 2005

Introducció:
Ara resulta que ens hem de dividir entre pandoristes i pellfredistes. És un concepte innovador si tenim en compte que es tracta d'un escriptor jove, de les seves dues primeres novel·les i que és d'aquí, de casa, com qui diu, que es diu Sánchez i no Brown. En l'àmbit de la literatura Sánchez ha aconseguit el que assoleixen pocs, no tenir un èxit passatger amb la seva primera novel·la, sinó situar-se com un bon escriptor amb la seva segona, i tenir tants lectors, que s'hagin de dividir segons els agradés més la seva primera o la seva segona novel·la. Com ja he dit per a un escriptor jove, d'aquí, és tot un record guinnes. L'han anomenat el Harry Potter català, i malgrat la dosi de ironia que té aquesta adjectivació ens dóna mesura del seu èxit. Però tota aquesta parafernàlia mediàtica ens fa oblidar el més important, i és el llibre que tenim entre mans.

Sánchez ens obre les portes a un món desconegut per a la majoria de gent d'aquí, les portes d'un continent. Aprofita la majoria d'estereotips victorians sobre el continent africà per a assentar una història que, evidentment, té molt de novel·la policíaca, així com de novel·la d'amor o d'aventures, gens que envejar amb les trames d'acció i aventura de Julio Verne o Salgari, els quals evidentment són referents clàssics per a la majoria d'africanistes. I al qual afegeix una bona dosi de pelis de ciència ficció com "la Invasió dels ultracossos", Ramma i altres idees similars.

Però és la part més amagada de la novel·la, la part antropològica, l'anàlisi d'una societat, dels seus estereotips i les seves pors, la qual al final resulta més interessant, la del Sánchez antropòleg, que ens fa reflexionar i emmirallar-nos, veient la part més fosca de l'ésser humà. Perquè curiosament l'altre, sigui l'africà i/o el tectons només serveix d'excusa durant tota la novel·la per tal que l'autor-antropòleg ens posi un mirall davant i ens permeti mirar-nos i estudiar-nos a nosaltres mateixos a través de l'altre. Un triple mirall enganyós que ens fa percebre més de nosaltres mateixos que de l'alteritat.


Els personatges que crea, complexos i eclèctics, ens diuen molt de nosaltres mateixos, de la nostra societat i la nostra cultura, i gairebé són més importants els personatges secundaris pel desenvolupament narratiu. Albert Sánchez ens posa de nou un mirall davant dels nassos, com ja va fer Conrad en el seu temps, i ens convida al terror més Lowercrafià possible, el terror d'un mateix en veure el que duu en el seu interior.

Una estructura equilibrada, un doble argument, fins i tot triple, amb una història ficada en una suprahistòria, una acció trepidant, i unes emocions intenses que l'autor sap retratar amb poques pinzellades, fan per a mi d'aquest llibre una obra literàriament molt millor que la primera, més completa, més ben estructurada i que ens situa en un context social, cultural, polític i econòmic molt més complex . El primer llibre, "La Pell Freda", sembla estructurat igual, i amb els mateixos objectius antropològics i literaris, un esquema previ de la present obra. Potser hi ha gent a qui li ha agradat més "La Pell Freda", perquè és ràpida, senzilla, que a través de figures esperpèntiques ens mostra el nosaltres i l'altre. "Pandora al Congo" fa un pas més, perquè de les figures esperpèntiques de la primera obra ara ens mostra que en realitat no són esperpents, sinó reflexos de nosaltres mateixos, i per tant és un obra més viva, més real, una extraversió de les nostres malalties socials, que a la "Pell Freda" s'apunten i aquí s'estableixen clarament: racisme, xenofòbia, classisme, societats que s'ingereixen en altres simplement perquè es consideren superiors.
Tots aquest elements ja sortien a la "Pell Freda". Ara Sánchez ens diu que aquell horror és el pa de cada dia a casa nostra.

Comentaris

  • Jo, pellfredista convençut![Ofensiu]
    Vladimir | 26-12-2009

    Discrepo: a mi "La pell freda" em va semblar una novel·leta rodona, equilibrada, intrigant de principi a fi, i ben escrita. En canvi "Pandora", que és clarament un intent de fer una obra més "ambiciosa" (llegiu "llarga"), em va semblar allargassada, d'una densitat innecessària, i no em va interessar gens la història paral·lela (que segurament hi sobra!). El gir argumental final, que fa al lector replantejar-se tota la novel·la, sí que el vaig trobar fascinant, però, pel meu gust, insuficient per justificar les més de 400 pàgines... Si em permeteu compartir una teoria personal com a lector: quan un llibre és bo, sempre admet una -o diverses- relectures, així que quan acabo un llibre sempre em plantejo si el tornaré a llegir en un futur. En acabar "La pell freda" vaig pensar que potser sí algun dia el revisitaria. En canvi "Pandora" vaig deixar-lo al prestatge amb la convicció que mai més no el tornaria a agafar...
    Vladimir

  • Lapsus, perdoneu, que jo només volia comentar el teu text, però una trucada m'ha confòs :)[Ofensiu]
    llacuna | 18-06-2008 | Valoració: 9

    Bé...
    He llegit tots dos llibres.
    Pandora al Congo em va sembla tot i les situacions dures que planteja, especialment per la dona Tecnon, hi ha situacions que fan riure al llarg de la història.
    En canvi, La pell freda, no em va fer somriure, ni un mint. A més, fins no ben avançada la lectura no em va colpejar la pregunta, per què nassos, no es plantegen de trobar una solució pactada al conflicte?. Tanta sang em començava a avorrir. I així, quan l'autor ho fa, em produeix una gran alegria.
    En fi...només això.
    Salut i gràcies pel comentari i perdó per la inserció errònia :)

    Salut!

    Llacuna

  • Noves llistes de racionament[Ofensiu]
    llacuna | 18-06-2008 | Valoració: 9

    Som a 18 de juny. Arribo a l'oficina de l'Inem, faig cua per a prestacions i per a les ofertes. Ahir se'm va acabar el contracte temporal de dos mesos. Quan arribo a prestacions córrer el número 54, jo en tinc el 97, en canvi a ofertes, n'agafo el 53 i som al 43. Amb aquestes dades ja saber quin pa s'hi dóna. Tot i així, m'hi espero a veure què me'n diran.

    De seguida m'atenen a ofertes, n'he seleccionat dues. M'expliquen en què consisteixen, una és per una feina al setembre i l'altra demana que sigui llicenciada o diplomada. La veritat és que cap de les dues em poden solucionar la necessitat de feina imminent.

    Finalment, a la una "m'atenen" a prestacions. En primer lloc, em diuen que he vingut 4 dies abans, ja que l'empresa, m'ha donat 4 dies de vacances. He recollit el certificat d'empresa aquest matí i no ho he vist. Em sorprèn, que no m'hagin donat l'opció ni de cobrar-les, ja que tot seguit en principi, no hi havia cap contracte previst, per tant de temps ja estava previst que en tingués per a mirar el cel i caminar, que és el més barat que puc fer. Aquella dona després de dir-me que sóc allà abans de temps, em diu que li faig pena, tal qual, i que no em farà tornar, així que em fa la tramitació, però que no creu que puguin incloure'm a la remesa de pagaments pel dia 10 del mes següent. La miro amb cara d'incomprensió i em contesta que hi ha comunitats que porten retards de fins a tres mesos. Li ensenyo la nòmina perquè entengui la dificultat de passar 1,5 amb aquells diners i em diu que no s'hi pot fer res. Li dic que visc sola i em diu que aquesta situació no està contemplada.

    Honestament, no sé què dir…però sembla… que hi ha unes quantes coses que no funcionen i que sempre rebem les mateixes persones.

  • La pell freda, simple?[Ofensiu]
    Parsimonia | 15-06-2008

    Respecto que Pandora al Congo és una bona novel·la, entretinguda i amb un Sánchez Piñol àgil i que, amb un argument tot i que al final bastant previsible, aconsegueix bastir una estructura literària gairebé perfecta.

    Ara bé, no puc estar més en desacord quan dius que La pell freda és "ràpida i senzilla". En tot cas, si és vol, se'n pot fer una lectura simplista. La Pell freda és literatura en estat pur, universal. Tot d'un traç hàbil on es dibuixa la història, on ens dibuixa.

    En tot cas, em considero "Sanchista" a seques. Esperant amb delit la culminació de la trilogia.

    Una abraçada,

    Parsimònia



  • ressenya llibre.[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-06-2008

    he llegit la pell freda, no pas el segon.
    es prou engoixant i com es diu per aqui
    repetitiva com una pesadilla que torna i torna .
    m' agrada llegir ressenyes i comentaris de llibres , ajuda a escollir .

    Avet

  • El cas curiós de la novel·la "best seller" catalana[Ofensiu]
    lluisba | 13-06-2008 | Valoració: 8

    Tinc dues coses a dir al respecte:
    a) un curiós complex d'inferioritat típicament català fa que ens tirem pedres a la teulada pròpia, i que tendim a tractar malament els autors que, escrivint en català, arriben a l'exit. Penso també en l'Alfred Bosch.

    b) Una altra cosa és la qualitat literària de l'obra. Tant "La pell" com aquesta em semblen hàbils síntesis de la narrativa gòtica i d'aventures del XIX i principis del XX. Hi trobo gairebé calcats: Stevenson, Conrad (pàgines senceres), Lovecraft... i d'altres de no tant coneguts. Tot i això, el resultat és narrativament eficaç. I tot i així, també, em sembla preferible a alguns horrors esperpèntics com el Zafón o allò... "El pont dels jueus".

  • A mi no em va agradar gens[Ofensiu]
    Flanagan | 22-11-2006

    Estic d'acord amb l'autor en la majoria d'aspectes de l'anàlisi individual del llibre. Ara bé, trobo que aquest llibre és un retrocés respecte a la primera novel·la de l'autor.

    En primer lloc, l'autor es repeteix força en l'argument. Senzillament es limita a traslladar l'escenari a una altra banda, fet que comporta altres caracterísitques literàries que aquest text ha esmentat. Malgrat alguns canvis ( entrada al món dels monstres, mentida final...) no deixa de ser molt semblant a l'anterior novel·la: mateixa situació ( atacs regulars d'una població extranya ), personatges antagònics ( Marcus i els germans ) o la nova Aneris.

    I el final, el trobo un fallit intent de trobar una innovació. L'autor es contradeix a sí mateix i el seu estil per tal de separar-se de l'anterior novel·la.

    No sé, és la meva opinió, però es bo trobar gent que pensa diferent.
    Salut!

    Alexander

  • Jo no he llegit La pell freda,[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 26-01-2006

    però Pandora al Congo sí, així que tindré que declar-me "conguito".

    Des del meu punt de vista és un llibre prou bó, que recupera una manera d'escriure que s'havia deixat de banda: la narració d'aventures de tall clàssic, amb les sorpreses correctament dosificades. El final és el que m'ha decebut, la resolució de la trama no la veig a l'alçada del resta de la novel·la.

    Per cert, m'agradat molt el proverbi que tens a la biografía. La sensació de que els llibres poden plorar l'he tingut més d'una vegada, per aixó quean estic treballant (treballo en una llibreria) obro els llibres i els fullejo, per que no se sentint sols.

  • ja trigaveu![Ofensiu]
    neret | 07-01-2006

    a l'alícia ja fa temps que li vaig demanar una valoració d'aquest llibre, perquè quan el vaig acabar de llegir em vaig quedar amb les ganes de comentar-lo amb algú.

    Jo no et sabria dir si soc pellfredista o pandorista. M'explico. Coincideixo amb vosaltres en que aquesta novel.la és més ambiciosa, l'ambientació, els personatges secundaris de la pensió... també hi trobo les similituds (bastant evidents) amb la pell freda: canviant l'illa per la selva i els monstres pels tecton. El que passa és que potser la mateixa ambició, la història dins la història i els múltiples personatges, fan que el llibre no quedi tan rodó com l'anterior. La pell freda el veig molt més compacte, en aquest, quan es descobreix la trama em va quedar una sensació uan mica d'estafa, suposo perquè trobava poc creïble tot el procés amb el qual havien fabricat una bola tan gran i l'havien fet empassar a tothom, i també perquè, per certs detalls del llibre, intuïa que era l'escriptor qui s'inventava la història (i clar, al no haver-ho encertat, suposo que també em vaig decebre).

    D'altra banda, a part de la història en si, voldria destacar l'estil. A mi, personalment, m'encanta com escriu aquest home i la història me la vaig empassar d'una bufada, entra molt i molt bé. A més permet, com deieu valtres, múltiples lectures: la novel.la d'aventures, les metàfores de la nostra societat, i certs jocs de paraules amb els noms dels personatges (alguns repetits de la pell freda i altres de nous).


    en definitiva... un llibre molt i molt recomanable

    neret

    PS jo potser seria cuquista, més aviat

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ibn Ali  al Kitabu

Ibn Ali al Kitabu

26 Relats

71 Comentaris

65592 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
Proverbi Hindú.

Quan un comença un llibre obre una porta a un món d'imaginació que ens pot dur des de l'aventura a la reflexió. Però hi ha quelcom més important amb els llibres: poder-los compartir.

Els àrabs defineixen el llibre com un jardí que es porta a la butxaca. Nosaltres pretenem treure de la nostra butxaca tots aquells llibres que ens han agradat i compartir-los amb vosaltres, penjant sota aquest pseudònim les ressenyes d'aquells que ens han impactat per un motiu o un altre.

Si algú està segur de conèixer la fi de les coses quan sols ha començat a iniciar-les o és un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà una persona desgraciada, doncs ha posat el ganivet en el cor de l'enigma.


Els llibres són el millor enigma que podem tenir a les nostres mans. Comença amb el seu títol i acaba amb l'última pàgina. Esperem que les nostres ressenyes us convidin a voler descobrir aquests enigmes per vosaltres mateixos.

I si voleu compartir els vostres enigmes amb nosaltres només heu d'enviar les vostres ressenyes a alicia141516@hotmail.com i les penjarem.



*Ali/Kitabu=Alícia Gataxica/Llibre