Cercador
Respires, respiro.
Un relat de: nauetteUna nota, vacilant en la foscor,
el temps oscil·la... som vius.
Neix el contacte, fa fred,
la pell es tensa, tremola,
brolla de desig.
Oblidem la melodia, perdem el fil,
l'harmonia ens supera, busquem
la convinació.
I tornem a sentir-nos,
escalfant-nos, descrobrint
un nou horitzó, a compàs.
Respires, respiro, el ritme
ens burla, ens manipula.
Les manetes es realenteixen,
un greu puja de les tenebres,
constant, s'acelera...
Resuscita la nota, per sobre
la nostra consciència.
Invoca és l'harmonia, arriba,
saluda, ens mareja. I convida
el tempo, sense prejudicis,
arrencant el engranatges
del temps. Tomba el rellotge
de sorra.
Silenci, llum, res existeix,
fluim, només coneixem el final.
Però ja res importa, o si?
Ens mirem en el mirall i tornem
a l'escenari. Vius i morts.
l´Autor
38 Relats
90 Comentaris
45857 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
1990Escriptura: el meu art apol·lini, proper a la realitat i alhora lliure davant la imaginació.
Música: la meva cara dionisíaca, sense fronteres, l'art més fluid.
www.myspace.com/vsun
Ciència: l'art del coneixement més precís (de moment). Uns ulls per al món.
I donat que ni la música, ni la escrpitura ni la ciència serien res sense les persones, us obro la porta a compartir noves experiències:
msn: naubass@gmail.com