Cercador
res, simplement res.
Un relat de: Munxus- Compartir:
pensar en un fatídic final per una història sense començament... Sembla senzill dins de la cumplicació.
Pensar, imaginar un narrador sense veu, cec i invisible que t'explica cada cosa, cada fet, cada... passa de la vida...
Recordar el somni oblidat que vas tenir l'estiu dels 13 anys estirat a la gespa de la piscina del poble... mentre els teus amics "t'intentaven" agafar per llançarte a la piscina...
Res.
Simplement.
Res.
Masses coses, masses "moments" que ens agradaria oblidar, llançar, rectificar.. però imposibles de canviar. Paraules que hauriem d'haver callat, petons donats en plenes confusions alimentades d'alcohol... i com diu una cançó "el tren de mitja nit" llest per endurte en aquell món irreal on no hi han odis ni rencors.. ni res de res...
No sé ben bé que vull dir, que vull expresar, ... no se res. i potser es aquest res, simplement, res, el que em fa escriure això
l´Autor
11 Relats
1 Comentaris
9725 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
sóc jo qui camina descalça cada nit per damunt dels teus somnis.La que llença els terrors i les pors vent enllà.
Somrient cara el vent, pensan sempre en els bells moment.
I també sóc jo qui t'estima i et compren. qui dona tot el millor per fer-te feliç.