però et sento lluny

Tinc una flor a la mà.
Un si un no tot ho fa trontollar.
Tanco els ulls, tot negre
tal com està el futur.
Deu mil gotes d'aigua cauen en un segon
deu mil sentiments dins del mateix malson
Som com la intènsa foscor de la nit,
llançats tossuts i mandrils
som com petits fars enmig d'un mar trencat,
perduts, lloscos encara per trobar.
Obsesions començades per paraules
que ni van ésser rumiades
Obsesions per culpa de les mirades
tendres, però subint fiblant-se
en una pell seca preparada per atrapar
tot l'amor innocent encara per arribar
Però tu estàs lluny,
a prop en un full sense moure't sense cambiar de moviment.
Però et sento lluny,
cada segon, cada passa, en cada moment.