Estiu

Un relat de: Munxus

Sentir l'aigua salada pels peus daurats pel sol de cada matí, migdia, tarda.... Les cases blanques dels pobles de costa, les barques pesqueres del port on durant la nit anem a sopar am la cara vermella i tersa, on el blanc de les dents se'ns marca més, on som el grup d'amics que gaudim de la nostra companyia, amb la brisa marina de la matinada que ens fa divertir amb aquesta aureola digna de l'estiu...
On acabarem explicant les mateixes anècdotes rutinàries que mai ens cansem d'escoltar, on repetim els mateixos acudits com si fóssin la primera vegada que els expliquéssim... I com sempre acabem rient i plorant sense ganes de marxar, sense ganes d'acabar aquesta petita reunió que farem cada dia fins que comensi la rutina sense ganes d'imaginar-se junts sense nosaltres, sense ganes de perdre'ns de vista encara que de vegades ens odiem... I desitjarem que torni arribar l'estiu el sol i la platja, la sorra i la sal al gust d'alguns llavis desitjats de petunejar...
I desitjarem que mai mai mai mai sacabin aquestes petites reunions...


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Munxus

Munxus

11 Relats

1 Comentaris

9729 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
sóc jo qui camina descalça cada nit per damunt dels teus somnis.

La que llença els terrors i les pors vent enllà.

Somrient cara el vent, pensan sempre en els bells moment.

I també sóc jo qui t'estima i et compren. qui dona tot el millor per fer-te feliç.