llàgrimes, pluja i mirades.

pluja seca que cau entre les fulles
de l'arbre de la plaça del davant
gent que camina depressa
per no mullar-se, per no equivocar-se
mires per la finestra, els dies van passant
cada segon que passa sembles menys important
res et durà a pensar que t'has equivocat
però mires enrera i veus que no pots contiunar
respires i calles,
i sembles mes fort
però saps que la llàgrima
està a punt de tocar el dos
gent que passa pel teu costat
humiliante am la mirada
dura i forta com el sol de migdia...
i no pots deixar d'evitarla
amors i desamors
que omplen històries
que creus haver oblidat
però les llàgrimes, la pluja, i les mirades
et fan veure que no pots deixar d'estimar.