Cercador
Abans de res
Un relat de: Irlanda- Compartir:
Abans de res.
Abans de res...
no parlis, estima'm.
No vull escoltar la dolça al·literació del teu nom,
no vull creure les teves sofisticades paraules,
No vull sentir com dius que m'estimes,
Vull saber-ho.
El meu món sempre ha estat ple de camins,
viatges, enyorances, esperances, incerteses, pors...
no espero un príncep blau que em salvi del món.
No vull que inventis per a mi
tendres paisatges quotidians ;
No vull que recitis per a mi
verinosos versos,
Vull saber-los.
Abans de res...
Mira'm, escolta'm, valora'm
Abans de res...
Toca'm, acaricia'm, besa'm.
Abans de res...
No parlis, no ho diguis.
Estima'm.
Comentaris
-
Per casualitat[Ofensiu]horitzons | 15-10-2006 | Valoració: 9
t'he trobat... al veure el teu nom.
La teva biografía m'ha encantat!
- Nunca tuve un columpio, por eso me subía a la azotea a dejarme mecer por el viento..."
Té molta força el que escrius!
No vols que t'expliquin més històries, vols sentir les coses clares...perquè ja et deuen cremar tantes falces esperances!
M'ha agradat llegir-te!
Segueix així!!Pet0nS!
l´Autor
3 Relats
8 Comentaris
3090 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascuda de la melangiosa tardor no podia ser mes que el que sóc, una dona de carn i vers.Soc jove, pero des que tinc memoria he percevut una bellesa especial de les coses. Lluito per ser feliç i la meva arma és la ploma.
Estudio història de l'art i estimo la vida per sobre totes los coses.
"Nunca tuve un columpio, por eso me subía a la azotea a dejarme mecer por el viento..."