Res no està escrit

.


De la llibertat de les persones




Fotografia de Luís González Montejano
http://www.luisgonzalezfoto.com/img/work/london/Amylookat.jpg






A través de la història, tant entre les persones religioses com entre els filòsofs i pensadors, s’han donat diferents visions sobre el tema del destí i la llibertat humana com a conceptes oposats.

Pot semblar a primera vista que si els partidaris de la predestinació tinguessin raó, la llibertat que podem gaudir la gent seria una llibertat de pa sucat amb oli, pràcticament inexistent. Per altra banda, si defensem la idea d’una llibertat total com una característica de l’ésser humà, el concepte del destí no hi tindria cabuda.

Suposo que ja es veu a venir que, com passa gairebé sempre, la realitat requereix matisos i es troba en algun punt intermedi d’equilibri entre aquests dos extrems.

Els termes determinisme, fat, predestinació; fins i tot la idea de karma en l’hinduisme, han estat formulats perquè realment hi ha alguna cosa observable i gairebé “verificable” en l’esdevenir de la vida de la gent i de la història.

Per mi el rerefons de tot això rau en l’existència real de la dimensió espiritual i en com aquesta dimensió invisible ens afecta. Però potser caldria explicar-ho millor amb exemples. El cert és que d’exemples o arguments a favor del poder del destí se’n poden trobar tants com es vulgui. També, de vegades, es tracta d'una manera d’enraonar, un mal ús del llenguatge. Per exemple, puc dir que no estava destinat a esdevenir un guitarrista virtuós perquè no tinc un talent innat per tocar la guitarra. Seria correcte afirmar que els esdeveniments de la història estaven predestinats perquè si haguéssim pogut conèixer amb prou detall tots els factors que van intervenir-hi, potser s’haurien pogut predir? O només es pot dir això dels fenòmens meteorològics i geològics? Podríem dir que l’hora del nostre traspàs “està escrita” perquè l’Ésser absolut i omniscient suposadament pot preveure una malaltia, un accident o un acte de violència? Sabem que la nostra pròpia conducta en un sentit o altre pot influir en aquestes coses.

Per això, en tot allò que depèn d’una conducta humana, la predestinació no pot ser absoluta per un cas en particular.

Per Déu, el nostre pare i mare celestial, la llibertat humana és inviolable. Ni Déu mateix no sap el futur quan les coses depenen de nosaltres. El llibre d’Els Principis Divins explica molt bé perquè a les Escriptures hi ha profecies duals. La passió de Jesucrist a la creu no estava escrita als estels la nit de Nadal, fa dos mil anys. Si la gent es mantenia en els seus pecats, segurament el desenllaç més tràgic seria inevitable, però si el poble responia amb humilitat a la crida de Joan el Baptista i es penedia, hi havia una possibilitat real que les coses sortissin bé. Llavors, no hauria calgut tal cosa com una Segona Vinguda del Messies, i les profecies del Senyor de la glòria s’haurien materialitzat en el temps de Jesucrist mateix. Amb tota seguretat, ens hauria deixat un model no només d'individu sinó familiar, tribal i nacional.

Amb una gran esperança i grans expectatives que sigui així, Déu envia el Messies al món per salvar la humanitat i restaurar la naturalesa humana original tot revertint les conseqüències de la caiguda. Tot depèn del nostre comportament, de l’acompliment de la nostra part de responsabilitat.

Directament lligat a la idea de la llibertat humana hi ha el concepte de responsabilitat. És evident que una persona té la possibilitat de complir o no complir una responsabilitat donada. Tots sabem que tenim un marge d’actuació que només depèn de nosaltres mateixos: del nostre esforç, de les nostres conviccions, els nostres sentiments, interessos o ideals, o simplement de la decisió presa en un moment donat d’una manera aparentment frívola, si es vol veure així.

També és cert però que tots estem condicionats per les nostres circumstàncies: el nostre cos, el nostre caràcter, el nostre llinatge, la nostra família, el lloc on hem nascut, l’entorn cultural, l’educació rebuda, les oportunitats, etc.

La majoria d’aquestes coses estan fora del nostre control. Jo diria en canvi que una part significativa d’elles es poden veure afectades per moviments que es produeixen entre bastidors, en aquesta dimensió invisible i misteriosa, que anomenem “món espiritual.”

.