Res i Tot...

Un relat de: weriwei5
De vegades quan penso amb tu,
em pregunto si realment m’escoltes,
en la distància
Tanco el ulls i m’il·lusiona pensar,
que tu també ho fas.

Saps ho sóc i el que penso,
saps que sempre hi seré :
ara i aquí,
demà i allí.

I ara, sola, triste , lluny,
aclaparat per la distància,
és quan més t’hi veig :
Que sàpigues que et penso,
que sàpigues que et sento,
que sàpigues que hi ets.

I avui, com sempre absent,
on la vida m'ha portat,
el meu pensament és per tu i de cor,
com succedani de una rosa,
aquest escrit et faig arribar.

Comentaris

  • viscut[Ofensiu]
    sergialbert | 21-05-2014 | Valoració: 8

    Sensació de història viscuda....història intensa que va deixar guspires, perquè es va apagar de forma sobtada..precipitada...

  • Absència i distància.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 25-03-2014

    Dura és l'espera del tacte de aquell a qui s'estima. Cal molta il·lusió i voluntat per seguir esperant.

    Jordi

l´Autor

weriwei5

5 Relats

6 Comentaris

2812 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80