Cercador
Res i Tot...
Un relat de: weriwei5De vegades quan penso amb tu,
em pregunto si realment m’escoltes,
en la distància
Tanco el ulls i m’il·lusiona pensar,
que tu també ho fas.
Saps ho sóc i el que penso,
saps que sempre hi seré :
ara i aquí,
demà i allí.
I ara, sola, triste , lluny,
aclaparat per la distància,
és quan més t’hi veig :
Que sàpigues que et penso,
que sàpigues que et sento,
que sàpigues que hi ets.
I avui, com sempre absent,
on la vida m'ha portat,
el meu pensament és per tu i de cor,
com succedani de una rosa,
aquest escrit et faig arribar.
em pregunto si realment m’escoltes,
en la distància
Tanco el ulls i m’il·lusiona pensar,
que tu també ho fas.
Saps ho sóc i el que penso,
saps que sempre hi seré :
ara i aquí,
demà i allí.
I ara, sola, triste , lluny,
aclaparat per la distància,
és quan més t’hi veig :
Que sàpigues que et penso,
que sàpigues que et sento,
que sàpigues que hi ets.
I avui, com sempre absent,
on la vida m'ha portat,
el meu pensament és per tu i de cor,
com succedani de una rosa,
aquest escrit et faig arribar.
Comentaris
-
viscut[Ofensiu]sergialbert | 21-05-2014 | Valoració: 8
Sensació de història viscuda....història intensa que va deixar guspires, perquè es va apagar de forma sobtada..precipitada...
-
Absència i distància.[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 25-03-2014
Dura és l'espera del tacte de aquell a qui s'estima. Cal molta il·lusió i voluntat per seguir esperant.
Jordi