Amor fred

Un relat de: weriwei5
Tot succeeix en un bosc d’alzines lluny de qualsevol punt habitat.


Dintre d’una antiga i abandonada cabana, on un dia hi havia la sala d’estar, fragments de llum de Lluna ballen rítmicament el vals de les ombres sobre un terra de fusta. Fora, un vent glaçat, bufa contra quatre finestres que, batent d’esma, acompanyen el ball amb percussions discordants.


Ell l’ha portat aquí en secret i ara diposita al terra el seu cos rígid i inconscient. Com jeu d’esquena, curosament li col·loca les mans pàl·lides i sense vida cobrint el sexe.


Ja més relaxat, se la mira de dalt a baix. Porta un vestit per sobre els genolls..., preciós..., escotat..., de vellut blau..., que ressalta molt més encara la bellesa de les seves cames i del seus pits... No s’hi pensa..., s’ajup, i d’una estrebada, esquinça el vestit de dalt a baix descobrint dos pans de sucre, durs i acabats en dos mugrons totalment erectes. Fascinant.


Ara, gaudint de la fermesa dels seus pits a l’aire solsament adornats amb fils de Lluna, delicadament i d’acord al guió habitual, li duu la mà esquerra al pit dret i la dreta al pit esquerre fins aconseguir una X satisfactòria. Tan sols resta treure-li unes diminutes calcetes per tenir tot el cos nu a la seva disposició; ho fa de sobte..., sense mirar..., amb decisió.


La mira, i tot i que el seu cos no és calent, sent el plaer i l’excitació de veure, de sentir, d’explorar el seu cos exposat en tota la seva vulnerabilitat. El seu desig s’amplifica.


El ritme s’accelera..., el vent bufa més fort. Tot i tenir coberts els pits, esmuny les seves mans sota de les d’Ella per capturar els mugrons entre els seus dits polze i índex i, obsessivament, acariciar-los com a cireres ben madures. Sent com la sang li batega cercant desesperadament endurir el seu membre al aguait..., mentre una força incontrolable el duu cap a Ella..., cap al seu cabell..., cap al seu rostre hieràtic... Excitant.


Amb el cos cremant i el desig de precipitar-se sobre seu, li allibera els pits mentre tremolant, es treu camisa, sabates, pantalons... fins quedar igual, que el seu premi, abans que Ell.


Ella no es mou. No respon a cap dels seus precipitats moviments..., ni amb gestos, ni amb sons : és la pura indiferència..., és un cos paralitzat “ad infinitum” amb la marca de la desídia als seus ulls.


Ell és a terra al seu costat. Ressegueix tot els seu cos amb la punta dels dits fins aturar-se entre les seves meravelloses cames.... L’acaricia, la magreja, la prem..., se l’acosta fins fer-la contactar amb el seu membre ja foll enmig d’una bogeria eròtica..., ja a punt d’explotar... La respiració s’accelera, el cor li martelleja el pit..., Ell s’inclina més a prop de la seva cara..., tan a prop que el seu alè calent emboira les vidrioses pupiles ... Agafa la seva lànguida mà i la porta al seu penis a punt de brollar. Ja és hora, amor meu. Brutal.


S’ha acabat. Ell somriu..., i tanca els ulls mentre besa tendrament la boca del seu estimat maniquí.

Comentaris

  • engrescador[Ofensiu]
    sergialbert | 21-05-2014 | Valoració: 7


    M'ha agradat el relat...intens...eròtic...insinuant...qui sap qui ha darrera aquest pseudònim...segur que es una persona no gens..gelada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

weriwei5

5 Relats

6 Comentaris

2631 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80