Cercador
TEMPESTA
Un relat de: weriwei5- Compartir:
Tempesta !. Els vents forts i les fortes pluges s’uneixen en un espectacle dantesc.
Les rieres i els torrents fora de mare, destrueixen cases i sembrats.Trons i llamps, trenquen i solquen el cel. Un ambient de destrucció i foscor regna a l’espai per unes hores..., que semblen no acabar mai.
Després, la gran calma. La por i el temor, amos de la terra per moments, desapareixen de cop. Arbres arrencats, nius desfets, rius fora de llera..... Desolació i aflicció....
L’aire enrarit deixa pas a un de fresc i tranquil.... Poc a poc tot torna a la normalitat i a la calma : la natura rejoveneix !.
Així també és la vida.....
Tempestes de dolor i sofriments..., mals temps que ens acaben aclaparant en un moment o altre. I tot s’enfonsa...., i tot va malament... Fosques nuvolades de desànim omplen el cel dels nostres sentiments...; el nostre esperit defalleix i ens perdem en els tortuosos camins de l’autocompassió....
Però no ho oblidis...., tot es transitori !. Després de la tempesta sempre surt el Sol.... S’ha de seguir endavant amb força..., s’ha de recuperar l’il·lusió perduda...
Si cal, disminueix el teu ritme, però segueix avançant...
No t’aturis : darrere de cada final, sempre hi ha un nou inici..., darrere de cada triomf, sempre hi ha un nou repte..
“ Quan a vegades,
les nuvolades,
omplin el cel de plom,
mai mirar enrera,
lluita i espera,
tot serà nou si vols.”
Les rieres i els torrents fora de mare, destrueixen cases i sembrats.Trons i llamps, trenquen i solquen el cel. Un ambient de destrucció i foscor regna a l’espai per unes hores..., que semblen no acabar mai.
Després, la gran calma. La por i el temor, amos de la terra per moments, desapareixen de cop. Arbres arrencats, nius desfets, rius fora de llera..... Desolació i aflicció....
L’aire enrarit deixa pas a un de fresc i tranquil.... Poc a poc tot torna a la normalitat i a la calma : la natura rejoveneix !.
Així també és la vida.....
Tempestes de dolor i sofriments..., mals temps que ens acaben aclaparant en un moment o altre. I tot s’enfonsa...., i tot va malament... Fosques nuvolades de desànim omplen el cel dels nostres sentiments...; el nostre esperit defalleix i ens perdem en els tortuosos camins de l’autocompassió....
Però no ho oblidis...., tot es transitori !. Després de la tempesta sempre surt el Sol.... S’ha de seguir endavant amb força..., s’ha de recuperar l’il·lusió perduda...
Si cal, disminueix el teu ritme, però segueix avançant...
No t’aturis : darrere de cada final, sempre hi ha un nou inici..., darrere de cada triomf, sempre hi ha un nou repte..
“ Quan a vegades,
les nuvolades,
omplin el cel de plom,
mai mirar enrera,
lluita i espera,
tot serà nou si vols.”