Rera el got d'absenta

Rera el got d'absenta veig, una nit jove i sense pors,
un desig de vida i de riures, rera el got d'absenta.

El sucre crema, flama blava, exòtica i desconeguda,
encén els ulls d'aquell que mira, com un nen,
el ritual prohibit als claustres dels cohibits.

L'infant implora, amb mirada trista,
el dolç glop, d'aquest màgic beuratge,
vol somniar, vol gaudir, vol estimar.

I a les venes el foc crema,
i a les mans la dolçor neix,
i als llavis humits un hi troba
l'impaciència i el desig.

Rera el got d'absenta un pot veure el món,
pot sentir-se estel, pot sentir-se res, rera el got d'absenta.

La copa, mig buida, o mig plena, que més dona,
l'home vell i cansat també la mira, amb l'infant,
tot cercant l'elixir de l'oblit, o del record,

d'una vida ja passada, ja cremada,
l'hivern amarg del que ja ho ha vist tot,
i desitja un nou saber, un mirall desconegut,

on veure noves flors,
on recordar vells amors,
on empresonar els segons
que ja són compte enrera,
solitud i rom cremat.

Rera el got d'absenta tot camí és una drecera,
inspiració abrupte del poeta, rera el got d'absenta.

I jo també la miro, junt al vell i l'infant,
la miro, i veig reflexat el desig del petit,
que sap que és meva, doncs la té prohibida.
La miro, i veig dibuixada la nostàlgia del gran,
Que veu en mi el seu passat, l'ametller florit.

I sempre hi haurà un got d'absenta mig ple,
o mig buit, tant se val;
on compartir l'experiència de la vida,
la desconeixença del dia a dia;
on començar a riure tots plegats
i encendre la nit amb sucrets mullats
de joventut, amors i bons amics.