Repàs en el despatx

Un relat de: zecone

PART 1

Eren les 7 i mitja del matí, sortia a corre-cuita com sempre, tot just m'acabava de dutxar i portava el cabell ben moll, em semblava dur damunt tones d'incomoditat. El bus estava a punt de partir però un esforç de les cames em va permetre d'arribar a temps, encara que la culpa no era meva, doncs el bus havia arribat trenta segons abans del previst. Un cop dins el bus, i amb l'alè amb la reserva vaig asseure'm en el lloc de sempre, on podia gaudir de la vista d'en Pere, que anava al meu curs, concretament a la classe del costat , estava boníssim però no hi veia cap opció, i menys amb la meva timidesa. Tot just varem creuar algun que altre "ei" en el bus de la rutina.
El "ring" fastigós de la campana obria la porta per la caiguda del meu ànim al començar la classe de llengua amb la Irene, qui es disposava a corregir els exercicis del dia anterior, encara que, tot just érem cinc a classe, la gent acostumava a entrar uns minuts tard.
Jo no tenia ulls com per a veure la pissarra, anava més sobada que el meu germà al venir de festa, que ja és dir. Només volia centrar la projecció de la meva vista en el David, estava bojament enamorada d'ell, que a classe passava força de mi però que en les estones en que volaven airosament les nostres paraules estava massa a gust amb mi; a més, en els sopars de classe sempre es posava a prop meu i llençava alguna indirecta que em feia dubtar de possibilitats reals.
Per fi sonava el "ring", salvador en aquest cas, doncs s'havia transformat en l'àngel que em transportava lluny d'aquella soporífera classe, com s'havia passat la Irene! Tots sortíem de classe per agafar una mica d'aire abans d'afrontar nous reptes d'estudi, però en David es va quedar parlant amb la professora, però ràpid va marxar i ja es dirigia als seus col·legues al final del passadís . A la classe del costat, que estava totalment buida, estaven els típics imbècils de la meva classe, aquest cop estaven fent curses d'atletisme per damunt de les taules, quina notícia, sembla que aquest cop en Víctor ha batut la seva plusmarca personal!
El meu amic "ring" aquest cop em portava al pati, m'acompanyaven en el racó de sempre les meves "girls" i el cigarret, pel mig del corro passaven alguns temes sense importància i alguna anècdota curiosa de la Marta. Jo sempre localitzava en David, però em sembla que aquest cop s'havia amagat el bar perquè ni ell ni el seu nou pentinat es veien pel pati.
Vaig voler pensar que havia d'estar per classe, fent els deures de les hores posteriors, i vaig partir excusant-me de que havia d'anar a fer fotocòpies. En trobar-me amb la classe no hi havia rastre del meu enamorat, i que coi haig de fer ara aquí tota sola, quina merda! Vaig pensar que era un bon moment per anar al despatx de la Irene per aclarir alguns dubtes de cara a l'examen de dimarts, encara que jo sabia que era una visita de cortesia per mostrar interès, i perquè es mirés amb millors ulls el meu examen, ja que el meu estudi en aquelles dates era nul i tot s'estudiaria l'últim dia, com sempre!
Però abans vaig tirar a ca el lavabo abans no em pixes en el despatx, el WC estava fastigosament fastigós i vaig tenir que dur a terme maniobres de dona de neteja per poder guiar les meves necessitats. Realment em feia molt pal d'anar al despatx però mira un dia és un dia i tampoc no tenia gaires coses que fer amb les parets buides de la meva classe. Així que vaig entrar al despatx i... per sorpresa de les bones estava allí en David.

DAVID

Les vuit menys quart del matí, baixava les escales de tres en tres perquè havia quedat amb en Àlex i en Josep per pujar junts al cole. I allí estaven, amb notables cares de fred i dosis de son, partíem doncs a un altre monòton dia de passotisme escolar, realment eren les anècdotes divertides que protagonitzava en Víctor l'únic que acompanyava a aixecar-se a aquestes hores, allò i les tàctiques de lligoteig que insinuava la Tània! No s'atrevia a declarar-se però resulta tan evident... Jo no sento lo mateix, sempre l'he vist com una noia molt divertida i una gran amiga, però no és el meu tipus, ni molt menys!! Quan ensenyava els missatges desesperats que m'enviava als meus amics, es feien un fart de riure, pobreta!!
Ens vam acomiadar davant de la meva classe, arribava just un parell de minuts tard, però d'aquesta manera em salvava de corregir, evidentment no portava fets els deures.
Com em mirava la Tània mare meva, si semblava que em volgués menjar amb els ulls! Vaig buscar els videojocs del meu mòbil per anar passant nivells i els minuts d'aquella esgotadora classe, i així fins el so de la campana. Tots anaven al passadís a agafar aire, jo em dirigia a buscar l'Àlex, però la Irene em va agafar del braç i em va preguntar per l'examen del dimarts, li vaig improvisar un "només em queda repassar", em va aconsellar d'anar al despatx a l'hora del pati, i bé, vaig pensar que era l'oportunitat de fer-li una mica la rosca i aconseguir un aprovat gratuït.
En arribar l'hora del pati vaig anar a buscar als amics per encomanar alguna cosa per esmorzar, ja que no baixava al pati. Van posar la cara de fàstic de sèrie, i desprès d'enviar-me a la merda van accedir a portar-me unes patatetes.
Vaig intentar entrar al despatx però estava tancat, vaig pensar d'anar al lavabo per fer una mica de temps ja que devia d'estar fent alguna classe, motiu del retard.
La soledat en el passadís em suggeria donar una de les meves patades a les taquilles, però l'amenaça de proximitat de la Irene aconsellava una acció més mesurada.
Ja pujava totalment exhaust l'Àlex amb les meves patates, li vaig donar les gràcies a més de demanar-li que es quedés allí fent-me companyia fins que puges la professora. Vam estar parlant de la moguda del Josep al seu poble i de la meva sortida d'olla enfront l'examen del dimarts, "no li donis més voltes, és un acte sensat i molt profitós pels meus plans de cap de setmana, suavitzats amb la garantia d'aquest aprovat".
Amb deu minuts de llarga espera arriba la Irene amb la inseparable carpeta vermella, em vaig despedir del col·lega i procedia a entrar al despatx amb aquell solet de cul que em duia la rossa.
Al cap d'una estona no se per quin motiu, la porta estava oberta, i la Tània entrava al despatx.

IRENE

Les vuit menys deu del matí, avui he de sortir pitant ja que la primera classe ha de ser completa ja que anem força endarrerits i l'examen és dimarts . La campana donava la sortida a una laboriosa classe, em donava la sensació de no ser escoltada per un 90% de la classe però ja s'ho trobarien en les diminutes mesures del seu cervell. Els alumnes anaven arribant, sobre els 10 i 15 minuts tard, però no tenia gaire ganes de humiliar-los.
Vaig apurar la hora de sortida, però finalment vaig aconseguir donar tot el temari, quin descans!! Tots sortien agobiadíssims, però en David sortia al seu ritme, com sempre, li vaig demanar que vingués a l'hora del patí al despatx com ja havíem parlat temps enrere. La seva dimensional mirada assentia amb clau de confiança.
Tenia moltes ganes de que sonés la campana, però vaig tenir una desafortunada xarla amb el cap d'estudis sobre el tipus d'examen que havíem de posar i 10 minuts que em va fer perdre el ninot! En arribar al despatx, em vaig trobar una inesperada presència, el seu amic estava al seu costat, però va marxar amb una subtil empenta d'en David, i ens disposàvem a entrar al despatx. Li vaig dir que no disposava de gaire temps, i ràpidament varem començar a fer l'amor damunt de la taula, com em penetrava!! Les seves mans dibuixaven un orgasme i jo era el seu esmorzar!! Era magnífic, tot just tocava el cel quan...va entrar la Tània al despatx, cap alumne no s'havia interessat en venir a l'hora del pati a repassar, aquest fet sumat a la passió del moment va suposar un imperdonable error, la porta no estava tancada amb clau. La seva cara visionava un univers d'expressions i va marxar acollonida.

Comentaris

  • Desconcertat[Ofensiu]
    El follet de la son | 06-10-2006

    Estic desconcertat. Desenvolupes molt i molt bé les escenes i la successió d'accions. En d'altres textos teus, tens bones sortides, algunes inesperades, i malgrat desenvolupar bé les escenes, malgrat saber molt bé el que vols dir i fer-te entendre, amb perdó permet-me que et digui que fas una barbaritat de faltes. Per això prefereixo no valorar-te, perquè si ho fes et perjudicaria. Penso que t'hi has de fixar en això, especialment en els temps verbals i en els adverbis i les preposicions. Per exemple, la forma "en el" és castellana. En català és "al"!

l´Autor

zecone

6 Relats

3 Comentaris

7076 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00