Canvi de parella

Juli s'havia d'acoplar a una nova ciutat, a priori, guardaria noves emocions i diversió, però la por també ocupava un lloc important en els seus pensaments.
Els primers dies se li feren eterns, es sentia tan sol que necessitava la companyia de la televisió per trobar consol. Talment actuava d'una manera molt versionada, i no aconseguia trobar-se a si mateix. Ell seguia enamorat de la Cèlia, el que havia estat el seu amor impossible, i encara que volia oblidar-la perquè sentia que ja no hi havia res a fer, l'inconscient li prenia el telèfon de tant en tant per fer-li una perduda que no trobaria resposta en el conscient de la Cèlia.
En l'oficina, va conèixer l'Eli, que va començar a transtornar-li l'inconscient, ella semblava un altre amor impossible, però era la noia que sempre havia somiat. Li resultava tan atractiva que no podia mirar-la de la vergonya que li feia enlluernar-se davant seu. Passaven els dies però no s'atrevia a entrar-la, i a més sabia de bona font que tenia nòvio, però tambè que no durarien gaire amb aquells aires.
El primer sopar d'empresa va permetre que hi hagués un primer apropament, encara que la timidesa no feia que avancessin gaire. Desprès d'uns mesos, l'Eli ho va deixar estar amb el seu nòvio i en Juli es disposava a atacar; amb esperit de perdedor però amb d'il·lusió d'un novat. I era evident el desenllaç de la història, ja que el dia a dia els va enamorar i el destí va fer la resta.
En Juli s'havia instal.lat en un somni, rondava pel cel, i cada dia sortia a buscar la felicitat, que l'esperava en l'oficina amb un somriure estándar que li encongia el cor; l'Eli per la seva part havia trobat la estabilitat, sabia que en Juli no l'enganyava i que l'estimava, encara que era molt gelosa confiava en ell. Aquesta situació era lo màxim pels dos, res millor podia ja existir en aquell mon que reduïen l'un a l'altre.
Un dissabte més es disposaven a sortir de marxa, novament 15 euros de cada butxaca viatjaven a altres paratges, l'entrada a la discoteca n'era el causant. De repent, en Juli es va quedar clavat enmig de la pista, i desprès de tornar en si, va deixar l'Eli amb els de la colla assegurant que de seguida tornava. Era una visió, un somni, però en Julia seguia buscant la estela que li havia semblat veure, i efectivament, va trobar la Cèlia. En aquells moments no sabia ben be el que sentia, però en breus instants va començar a sentir com els llavis de la Cèlia ballaven amb els seus, ja no podia haver res que el confongués més, però pausà el seu plaer un instant per veure l'entorn, buscava allunyar-se d'una possible visita inesperada de l'Eli. Però sorpresa seva quant va veure com els llavis de l'Eli també havien trobat parella de ball, el seu ex-nòvio