Remor de fons

Un relat de: AVERROIS

El llampec cau colpejant la mar
a on la seva força es dilueix amant,
subtil tristesa del que ho perd tot
i al mateix temps s'omple d'amor.
La brisa del Nord li xiuxiueja poemes
el vent del Est li canta cançons
les síl·labes flueixen plenes de tendreses
per un amor que no ha vist el dol.
Ruboritzada la mar tota ella tremola
onades fan rínxols dels seus cabells
l'escuma blanca són les seves rialles
la remor de fons és el seu bes.
Rítmica la seva veu a tots encanta
palplantats mirem l'horitzó llunyà
com el que busca en el fons de l'ànima
aquell amor que potser no trobarà.
Les veles blanques busquen l'oratge
per poder recórrer suaument el seu cos
vella companya de bells viatges
que molts cops enfadada els ha confós.
Quantes ànimes has acollit amorosa
dels amics, enemics i navegants
gelosos de la teva alegria, de la teva força
dels teus reflexos tant brillants.
La teva abraçada omple la terra de tendresa
dins teu la vida, neix, viu i mort
per molt que diguin de la teva feresa
sempre et tindrem a dins del cor.



Comentaris

  • poema de mar[Ofensiu]
    Renée Vivien | 30-05-2010

    d'aigua profunda, primera, com l'úter immens de la terra. Aigua bressol i tomba d'éssers solitaris que busquen sense trobar.
    Un homenatge sentit a aquest mar que sempre sabem darrera, amatent per si ens ha d'acollir.

  • Molta màgia[Ofensiu]
    sempreningú | 13-05-2010 | Valoració: 10

    "Rítmica la seva veu a tots encanta
    palplantats mirem l'horitzó llunyà
    com el que busca en el fons de l'ànima
    aquell amor que potser no trobarà"

    Brutal aquesta imatge! Les teves paraules són rítmiques, tendres... m'agrada molt el teu poema! És imatge! Et convido a llegir un dels meus darrers poemes: http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=974333

    Una abraçada!

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 13-05-2010 | Valoració: 10

    avui t'he descobert, com sóc relativament nou dia rere dia vaig descobrint nousi noves poetes...això és una font inacabable...m'agrada aquest teu poema..
    et felicito
    et seguiré llegint poquet a poquet
    una abraçada
    joan
    pd- no sé si has llegit algun poema meu...et convido a llegir aquests: melodies de mar blava i
    el bell velerhttp://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=972877
    fins aviat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

349224 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!