Reivindicació lingüística

Un relat de: Júlia Costa Coderch


Vaig escoltar moltes vegades
que al barri no parlàvem com calia.
sinó un trist català de barri pobre,
sorgit de l’ànima popular,
de la Barcelona pobre, la del sud,
la dels incultes, humils i marginats.

Deien que era un parlar xava, incorrecte, lleig.

Avui sé que era una forma dialectal
tan digna com qualsevol altra.

Jo reivindico els ceniceros, els llaveros,
els salerosos veïns del meu barri,
que parlaven el millor català de tots,
reivindico el sello, el busson,
el xaval i el sacatapus.

Torneu-me el català del Poble-sec!
Qui se l’ha endut? On rauen els veïns,
els amics dels meus avis i els murcianos?

La normativa té aquestes servituds,
perdre llençols a totes les bugades
i bastir una frontera inexistent
entre la correcció i el dogmatisme
i la paraula viva del carrer.

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • llengua, parla[Ofensiu]

    En el fons, Joan, és molt difícil definir què és o no és una llengua, jo no he trobat encara cap definició coherent, s'hi barregen aspectes polítics, socials, acadèmics, prejudicis... Per altra banda és impossible que una llengua resti allunyada de l'entorn, de la influència d'altres llengües. En el fons, totes les llengües romàniques són llatí 'incorrecte', en tot cas potser sí que, com diu el títol del concurs relacionat amb el tema 'l'estimem perquè és la nostra' però 'la nostra' potser no és ben bé l'estàndard ni té perquè ser-ho.

    Gràcies pel comentari.

  • una bona reflexió júlia[Ofensiu]
    joandemataro | 03-09-2012 | Valoració: 10

    per pensar i debatre... se'ns dubte el que importa és que la gent tingui el contacte amb la llengua, la faci seva i finalment ajudi a enriquir-la, com és el teu cas... jo de petit vivia al poble espanyol de Teià, i allà pocs parlaven català... fins que el contacte amb els amics del poble va fer néixer un català murcià-andalusí...
    :-)
    salutacions des de mataró
    joan

  • Totalment d'acord[Ofensiu]
    pixa-pins | 03-09-2012

    Totalment d'acord amb el teu magnífic poema.

    Per si t'interessa, t'enllaço un de meu, que te una temàtica molt similar:

    http://relatsencatala.cat/relat/elogi-dels-barbarismes/1038376

    Salut!

  • mal parlat?[Ofensiu]

    Per això el concepte de 'català mal parlat' o ben parlat és també molt discutible.

  • RELATIVISME [Ofensiu]

    En general molts lingüistes actuals refusen els termes 'correcte' o incorrecte, i parlen més d'adient al context comunicatiu, la normativa és una convenció, l'ortografia és arbitrària, sovint tot plegat manipulat també pels poders acadèmics, no hi ha res bo o dolent si serveix per als objectis comunicadors, en tot cas una cosa és escriure una novel·la i l'altre parlar entre nosaltres, en tota això hi ha molts tòpics i prejudicis que caldria considerar.

  • Integrem, no desintegrem.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 03-09-2012

    M’agrada aquesta reivindicació, en els darrers poemes, de la parla del poble, de la parla viva, contra els dogmatismes del que es creuen posseïdors de la clau. És cert que ens convé salvar els mots, esforçar-nos en mantenir el idioma, però sempre serà millor un català mal parlat, que mostra la integració, que l’absència del mateix.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Júlia Costa Coderch

14 Relats

49 Comentaris

20276 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Sóc mestra jubilada, però també escriptora i tinc uns quants llibres publicats en paper, a més dels textos que podeu trobar en aquesta web. Escric narrativa, poesia, i el que sigui.

Darrerament he publicat la novel·la 'L'inici del capvespre' dal'Editorial Meteora, i estic força satisfeta del resultat. Si la llegiu ja em direu què us sembla.

També tinc diversos blogs a internet, el més actualitzat és 'La panxa del bou' (http://lapanxadelbou.blogspot.com)