Cercador
REIVINDICACIÓ DE LA VARIANT POBLE-SEQUINA
Un relat de: Júlia Costa CoderchReivindicació de la varietat poble-sequina
Vaig escoltar moltes vegades
que al barri no parlàvem com calia.
sinó un trist català de barri pobre,
esquitxat de barbarismes,
de castellanismes,
i de paraules gairebé en patuès,
sorgides de l’ànima popular,
amb espurnes de caló,
amb fonetica barcelonina,
de la Barcelona pobre,
la del sud,
la dels incults, humils i marginats.
Deien que era un parlar xava,
incorrecte,
lleig.
Avui sé que era una forma dialectal
tan digna com qualsevol altra.
Avui,
quan tornem a reivindicar els pobres gitanos de Vallmitjana
que anaven bruts,
bevien, renegaven
i menjaven sovint musclos amb ceba
amagant de la bòfia el que mangaven.
Jo reivindico els ceniceros, els llaveros,
els salerosos veïns del meu barri,
que parlaven el millor català de tots,
el meu
amb fonètica empeltada d’andalús, de murciano,
de gallec,
reivindico el sello, el busson, el xaval,
i sobretot, aquell mot singular,
original, extraordinari, noble,
el sacatapus que els dies de festa
ens ajudava a treure els taps de suro
d’aquelles ampolletes de xampany
tan dolç, tan ensucrat,
el lloc del qual, com que ara som tan fins,
l’ha ocupat un beuratge
que es diu brut.
Torneu-me el català del Poble-sec!
Qui se l’ha endut? On rauen els veïns,
els amics dels meus avis i els murcianos?
La normativa té aquestes servituds,
perdre llençols a totes les bugades
i bastir una frontera inexistent
entre la correcció i el dogmatisme
i la paraula viva del carrer.
Perdonareu que m'hagi resistit
a fer servir cursiva o bé cometes
per marcar tot allò que s'ha perdut
o que no trobareu als diccionaris.
Vaig escoltar moltes vegades
que al barri no parlàvem com calia.
sinó un trist català de barri pobre,
esquitxat de barbarismes,
de castellanismes,
i de paraules gairebé en patuès,
sorgides de l’ànima popular,
amb espurnes de caló,
amb fonetica barcelonina,
de la Barcelona pobre,
la del sud,
la dels incults, humils i marginats.
Deien que era un parlar xava,
incorrecte,
lleig.
Avui sé que era una forma dialectal
tan digna com qualsevol altra.
Avui,
quan tornem a reivindicar els pobres gitanos de Vallmitjana
que anaven bruts,
bevien, renegaven
i menjaven sovint musclos amb ceba
amagant de la bòfia el que mangaven.
Jo reivindico els ceniceros, els llaveros,
els salerosos veïns del meu barri,
que parlaven el millor català de tots,
el meu
amb fonètica empeltada d’andalús, de murciano,
de gallec,
reivindico el sello, el busson, el xaval,
i sobretot, aquell mot singular,
original, extraordinari, noble,
el sacatapus que els dies de festa
ens ajudava a treure els taps de suro
d’aquelles ampolletes de xampany
tan dolç, tan ensucrat,
el lloc del qual, com que ara som tan fins,
l’ha ocupat un beuratge
que es diu brut.
Torneu-me el català del Poble-sec!
Qui se l’ha endut? On rauen els veïns,
els amics dels meus avis i els murcianos?
La normativa té aquestes servituds,
perdre llençols a totes les bugades
i bastir una frontera inexistent
entre la correcció i el dogmatisme
i la paraula viva del carrer.
Perdonareu que m'hagi resistit
a fer servir cursiva o bé cometes
per marcar tot allò que s'ha perdut
o que no trobareu als diccionaris.
Comentaris
-
justificació[Ofensiu]Júlia Costa Coderch | 31-08-2012
Crec que en les moltes varietats de la llengua no hi ha res bo o dolent, sinó que depèn del context. Hi ha qui pensa que a Barcelona o a Tortosa o allà on sigui 'no es parla bé', o qui diu que el català de Girona 'és més bonic'.
Tots aquests tòpics injustos valen per al català però també per a totes les llengües.
Totes les parles són dignes, tots els dialectes són creatius.
Àdhuc el que va ser meu i gairebé s'ha perdut, el barceloní del sud.
l´Autor
14 Relats
50 Comentaris
21145 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Sóc mestra jubilada, però també escriptora i tinc uns quants llibres publicats en paper, a més dels textos que podeu trobar en aquesta web. Escric narrativa, poesia, i el que sigui.Darrerament he publicat la novel·la 'L'inici del capvespre' dal'Editorial Meteora, i estic força satisfeta del resultat. Si la llegiu ja em direu què us sembla.
També tinc diversos blogs a internet, el més actualitzat és 'La panxa del bou' (http://lapanxadelbou.blogspot.com)
Últims relats de l'autor
- Reivindicació lingüística
- REIVINDICACIÓ DE LA VARIANT POBLE-SEQUINA
- EL MIRATGE DE LA LLIBERTAT
- ACRÒNIMS LLIBERTARIS
- La gorra de tramviaire
- La dona abandonada
- Misteri a Gatalònia
- El gos coix
- La Casa de la Badia
- Migdia al restaurant
- Llibre de relats
- El procés d'aburgesament irreversible d'en Benet Saperes
- Fent dissabte
- El noi del quadre